Jornada 'Taula rodona i visita tècnica comentada a la Clínica Girona, de PMMT Arquitectura'
La jornada es desenvoluparà al mateix edifici, on es comptarà amb els agents involucrats en el desenvolupament del projecte: Patricio Martínez, soci Fundador i Co-CEO de PMMT i arquitecte de la Clínica Girona; Albert Pertegàs i Lluís Paez, arquitectes tècnics AT2 Serveis; Sergi Parades, cap de manteniment, i Jordi Llobet, de PGI Engineering.
En primer lloc, es farà una breu presentació del projecte i una taula rodona a la sala d’actes del mateix edifici amb els agents involucrats, on es debatrà sobre els reptes i obstacles que van anar sorgint durant el procés del projecte, de l’obra i de l’ús de la Clínica. A més, es farà una reflexió del que ha suposat la implantació de la Clínica en aquest emplaçament a nivell urbà i quina ha sigut l’acollida per part dels usuaris.
Posteriorment, es farà una visita comentada per les instal·lacions de l’edifici.
Clínica Girona
La Clínica Girona, amb seu a la ciutat de Girona i amb una història de més de 80 anys, és un hospital projectat per l’estudi PMMT arquitectes. Davant l’evidència que l’antic hospital havia quedat obsolet, es decideix fer un edifici nou a la mateixa ciutat que triplica la superfície del vell. S’han ampliat tots els seus serveis, convertint-se en una clínica de referència del sector privat a Catalunya. Aquesta nova clínica disposa de serveis com el d'urgències, diàlisi, un servei de diagnosi per la imatge exemplar, amb 16 sales d'imatge, consultes externes, reproducció assistida, anatomia patològica, rehabilitació, laboratoris, oftalmologia, quiròfans, bloc obstètric, hospital de dia, angiografia, endoscòpia, UCI, unitats d’hospitalització i tots els serveis necessaris per al funcionament de la clínica com a farmàcia, cuina, neteja, esterilització, magatzems…
PMMT, l’estudi encarregat de desenvolupar el projecte, amb una àmplia experiència en infraestructures sanitàries, va aplicar criteris de disseny en matèria d’accessibilitat universal, humanització i entorns saludables. En concret aplicant els mètodes Clear Code Architecture® i Friendly Materials®, que busquen generar espais saludables i humans per a totes les persones.
Això els va valer el Premi Catalunya Construcció 2022 en la categoria d’Innovació concedit pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona (CAATEEB).
Programa de la jornada
9.45 a 10 h.- Obertura de portes / recepció
10 a 10.15 h.- Benvinguda institucional i presentació de la Jornada
Representant de la Clínica Girona
Sr. Joan Tarifa, vocal del CATGI
Sra. Estel Jou, directora d'ObRE
10.15 a 11.45 h Presentacions
Sr. Patricio Martínez, Soci Fundador i Co-CEO de PMMT i Arquitecte de la Clínica Girona
Sr. Albert Pertegàs i Lluís Paez, arquitectes tècnics AT2 Serveis
Sr. Sergi Paradas, cap de manteniment de la Clínia
Sr. Jordi Llobet, PGI Engineering
11. 15 h.- Taula rodona amb els agents involucrats en l’obra i vida de l’edifici
Modera: Joan Tarifa, vocal del CATGI
11.45 h Visita guiada i comentada a l’edifici
12.45 h Comiat
Representant de la Clínica
INSCRIPCIONS
Places limitades. Inscriu-t'hi
Restauració de l'Església de Sant Llorenç
L'església de Sant Llorenç Màrtir és una de les joies arquitectòniques més apreciades de la ciutat de Lleida, juntament de l'antiga catedral, coneguda com la Seu Vella. Es tracta de l'únic edifici medieval que continua complint les seves funcions litúrgiques.
És un edifici romànic, del segle XII, amb les naus gòtiques afegides al llarg dels segles XIV i XV. L'interior guarda un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya, amb obres entre les quals destaquen els retaules de pedra del S.XIV, de Sant Llorenç, Santa Llúcia, Sant Pere i Santa Úrsula.
L'any 2023 es van finalitzar les obres de restauració, consistents principalment en la consolidació d'elements amb patologies estructurals, la reconstrucció de l'escala del campanar, la conservació i restauració de les voltes i paraments interiors de l'església, un seguit d'actuacions en les façanes, sobretot en els coronaments, i una intervenció de reconducció d'aigua de pluja de les cobertes per a evitar la seva afectació en les façanes.
També es va realitzar el desmuntatge del retaule de Santa Úrsula, que en l'actualitat està en procés de conservació-restauració. Està prevista la seva recol·locació per finals de l'estiu.
Totes aquestes actuacions són rellevants perquè deixen el monument en condicions òptimes de seguretat, alhora que amb un nivell de restauració que permet gaudir-lo amb tota la seva plenitud.
Per assistir a la visita, cal confirmar assistència a junta.lle@coac.net o 973 228921, abans del dimecres 24 d’abril.
Visita guiada a l'exposició "A casa de l'arquitecte (24 rue Nungesser-et-Coli)"
L’exposició és fruit d’un treball plàstic a partir d’una visita a l’apartament-taller que Le Corbusier tenia al 24 Rue Nungesser-et-Coli a París. Situat a prop de la Porta Molitor, a l’oest de París, és a la part superior d’un edifici de vuit plantes dissenyat per ell mateix el 1931. La visita a l’apartament permet acostar-se a l’univers privat del cèlebre arquitecte, que hi va viure al llarg de trenta anys, del 1934 al 1965, fins que va morir als 78 anys. Aquest edifici, junt amb 16 obres més de l’arquitecte, va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.
SAC. Visita a la Farinera Teixidor de Girona
En el marc de la Setmana de l’Arquitectura i la Construcció - SAC de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, el dimarts 19 de març de 2024, a les 10 hores, l’Àrea de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC organitza una visita a la Farinera Teixidor de Girona, obra de l’arquitecte Rafael Masó, i actual seu del Girona Hub. A la visita i explicació, a càrrec de l’arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, autor de la reforma, exposarà els criteris que va seguir en el projecte de restauració i ampliació de la Farinera Teixidor com a seu del Punt, i la conseqüent estratègia d'intervenció.
Farinera Teixidor de Girona de Rafael Masó (1910-11 i 1915-23)*
Reforma interior 1946-47. Josep Esteve
Reforma interior 1996-2000. Arcadi Pla
A la franja industrial entre l’eix de Santa Eugènia i la séquia Monar, l’encàrrec comprenia farinera, oficines i habitatge i es va materialitzar en un procés que va durar fins al 1923, en què es completà a banda i banda amb magatzems. Un Masó acabat de titular (1906) desenvolupa les idees de l’avantguarda, des de Viana fins a Gaudí i Charles R. Mackintosh, en aquesta obra cabdal del modernisme gironí. La ceràmica vitrificada – després un tret recurrent en la seva producció – hi adquireix un protagonisme extraordinari gràcies a la capacitat de crear forma i volum; l’evocació de la farina serveix de pretext per a un esplèndid joc de volums, ondulacions i pinacles. La majòlica blanca està signada pel ceramista A. Serra i les escates, pels Corominas. El treball de forja d’acer, executat per un brillant Nonici Cadenas, acompanyaria des d’aleshores la trajectòria futura de l’arquitecte gironí.
Malgrat el desgast i la pèrdua de nombrosos valors interns, el conjunt no ha sucumbit del tot a la indiferència popular i de les elits, com sí que ho han fet, en canvi, altres obres de l’autor. La primera operació constructiva (1991-93) a les sitges fou el preludi de la negociació municipal amb l’empresa periodística adquirent (pla del 1994, Arcadi Pla); el nou projecte, del 1996, poa tant del noucentisme com del moviment modern per implantar un nou edifici interior que intenta valorar sense mimetismes l’arquitectura de Masó, fer-li de teló de fons i reintegrar-la dins un nou conjunt, ara terciari. No pot evitar, però, la substitució d’alguns valors interns que encara hi subsistien.
*Descripció extreta de la Guia d’Arquitectura de Girona.
La reforma del 1996 va portar l’antiga farinera a ser la seu del diari El Punt Avui fins el 2015. El 2021, es va netejar i pintar la façana i se’n va reparar la ceràmica malmesa per ubicar-hi el seu ús actual, les oficines del Girona Hub.
Inscripcions obertes
Activitat gratuïta amb inscripció obligatòria. Places limitades per rigorós ordre.
IMPORTANT > Si ets estudiant de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, t’has d’inscriure a través del formulari que t’ha fet arribar la universitat.
INSCRIU-T'HI