Vermuts d’obra 40 - Teatre Romà de Tarragona
Imatge:
Tetre Romà de Tarragona. Fotografia de toni Gironès
El dissabte 24 de novembre de 2018 organitzem una visita guiada al Teatre Romà de Tarragona, un conjunt que recentment ha estat objecte de les obres d’adequació i museïtzació de l’espai per fer-lo valer i integrar-lo en el circuit d'equipaments patrimonials de la ciutat de Tàrraco.
Ens trobarem a les 11 del matí a les portes del recinte, i durant la visita es acompanyarà l'arquitecte Toni Gironès, autor del projecte d'interpretació que recrea la càvea del Teatre amb una estructura metàl·lica. D'aquesta manera fa comprensible al visitant l’envergadura del monument en època romana.
Consulta la localització.
Al finalitzar la visita es servirà el tradicional vermut patrocinat per CONSTÈCNIA, empresa constructora del projecte.
Ens trobarem a les 11 del matí a les portes del recinte, i durant la visita es acompanyarà l'arquitecte Toni Gironès, autor del projecte d'interpretació que recrea la càvea del Teatre amb una estructura metàl·lica. D'aquesta manera fa comprensible al visitant l’envergadura del monument en època romana.
Consulta la localització.
Al finalitzar la visita es servirà el tradicional vermut patrocinat per CONSTÈCNIA, empresa constructora del projecte.
INTESIS: Paisatge i conflictes territorials a les comarques meridionals de Catalunya
Imatge:
Tesi Sergi Saladié Gil
La Demarcación de Tarragona del COAC os invita a la presentación de la Tesis Doctoral "Paisaje y conflictos territoriales en las comarcas meridionales de Cataluña" de Sergi Saladié Gil, Dr. Geógrafo por la Universidad Rovira i Virgili, y profesor en la misma escuela.
La conferencia se realizará el jueves 8 de noviembre de 2018 a las 19:30h en la Sala de Actos del COAC Tarragona.
Al finalizar el acto se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si estás interesado en asistir, puedes dirigirte a tarragona@coac.cat.. Precio de la cena 18 €.
Descarrega lel targetón
Esta tesis doctoral analiza el papel del paisaje en los conflictos territoriales que los últimos quince años han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y reflexiona sobre su capacidad como condicionador de los conflictos. Para alcanzar este objetivo, la investigación se ha centrado en varios aspectos clave. Primero, la tesis hace un repaso teórico a los conceptos de conflicto territorial y paisaje, así como las políticas de paisaje desplegadas en Cataluña en los últimos años. En segundo lugar, la tesis analiza todos los conflictos territoriales que han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y distingue aquellos donde el paisaje ha aparecido como elemento de conflicto o reivindicación por parte de varios movimientos sociales de defensa del territorio. La investigación permite constatar que el conflicto donde más intensamente y durante más tiempo aparece el paisaje como fuente de reivindicación, es en el despliegue de la energía eólica. Y es aquí donde se centra la investigación, analizando el papel que ha tenido el paisaje en los diversos instrumentos de planificación territorial y sectorial de la energía eólica, el contexto socioeconómico y político del desarrollo eólico, y analizando el conflicto entre el paisaje y la energía eólica, especialmente en dos casos relevantes, el Priorat y la Terra Alta. Todo ello para reflexionar si el paisaje ha tenido incidencia o no en el desarrollo de la energía eólica, y qué papel han tenido los conflictos en la puesta en valor de los diversos paisajes implicados en este desarrollo. Se analizan, pues, los factores que contribuyen a la aparición de los conflictos en relación al paisaje y la energía eólica, los diversos agentes que forman parte y cuáles son sus estrategias y argumentos, y se hace un balance final del proceso de implantación de la energía eólica. La metodología utilizada es básicamente de tipo cualitativo, basada sobre todo en un extenso y detallado vaciado bibliográfico de los diversos conflictos territoriales, especialmente los relacionados con el paisaje y la energía eólica, con la descripción de un par de estudios de caso. Igualmente se utiliza el método de la encuesta para determinar el balance de la implantación de la energía eólica.
La conferencia se realizará el jueves 8 de noviembre de 2018 a las 19:30h en la Sala de Actos del COAC Tarragona.
Al finalizar el acto se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si estás interesado en asistir, puedes dirigirte a tarragona@coac.cat.. Precio de la cena 18 €.
Descarrega lel targetón
Esta tesis doctoral analiza el papel del paisaje en los conflictos territoriales que los últimos quince años han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y reflexiona sobre su capacidad como condicionador de los conflictos. Para alcanzar este objetivo, la investigación se ha centrado en varios aspectos clave. Primero, la tesis hace un repaso teórico a los conceptos de conflicto territorial y paisaje, así como las políticas de paisaje desplegadas en Cataluña en los últimos años. En segundo lugar, la tesis analiza todos los conflictos territoriales que han tenido lugar en las comarcas meridionales de Cataluña, y distingue aquellos donde el paisaje ha aparecido como elemento de conflicto o reivindicación por parte de varios movimientos sociales de defensa del territorio. La investigación permite constatar que el conflicto donde más intensamente y durante más tiempo aparece el paisaje como fuente de reivindicación, es en el despliegue de la energía eólica. Y es aquí donde se centra la investigación, analizando el papel que ha tenido el paisaje en los diversos instrumentos de planificación territorial y sectorial de la energía eólica, el contexto socioeconómico y político del desarrollo eólico, y analizando el conflicto entre el paisaje y la energía eólica, especialmente en dos casos relevantes, el Priorat y la Terra Alta. Todo ello para reflexionar si el paisaje ha tenido incidencia o no en el desarrollo de la energía eólica, y qué papel han tenido los conflictos en la puesta en valor de los diversos paisajes implicados en este desarrollo. Se analizan, pues, los factores que contribuyen a la aparición de los conflictos en relación al paisaje y la energía eólica, los diversos agentes que forman parte y cuáles son sus estrategias y argumentos, y se hace un balance final del proceso de implantación de la energía eólica. La metodología utilizada es básicamente de tipo cualitativo, basada sobre todo en un extenso y detallado vaciado bibliográfico de los diversos conflictos territoriales, especialmente los relacionados con el paisaje y la energía eólica, con la descripción de un par de estudios de caso. Igualmente se utiliza el método de la encuesta para determinar el balance de la implantación de la energía eólica.
INTESIS: Paisatge i conflictes territorials a les comarques meridionals de Catalunya
Imatge:
Tesi Sergi Saladié Gil
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a la presentació de la Tesi Doctoral “Paisatge i conflictes territorials a les comarques meridionals de Catalunya” de Sergi Saladié Gil, Dr. Geògraf per la Universitat Rovira i Virgili, i professor a la mateixa escola.
La conferència es farà el dijous 8 de novembre de 2018 a les 19.30h a la Sala d’Actes del COAC Tarragona.
En finalitzar l'acte es farà una sopar-col·loqui amb el conferenciant en el restaurant Barhaus. Si estàs interessat en assistir-hi, et pots adreçar a tarragona@coac.cat. Preu del sopar 18 €.
Descarrega el targetó
Aquesta tesi doctoral analitza el paper del paisatge en els conflictes territorials que els darrers quinze anys han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i reflexiona sobre la seva capacitat com a condicionador dels conflictes. Per assolir aquest objectiu, la investigació s’ha centrat en diversos aspectes clau. Primer, la tesi fa un repàs teòric als conceptes de conflicte territorial i paisatge, així com a les polítiques de paisatge desplegades a Catalunya els darrers anys. En segon lloc, la tesi analitza tots els conflictes territorials que han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i en destria aquells on el paisatge ha aparegut com a element de conflicte o reivindicació per part de diversos moviments socials de defensa del territori. La recerca permet constatar que el conflicte on més intensament i durant més temps apareix el paisatge com a font de reivindicació, és en el desplegament de l’energia eòlica. I és aquí on es centra la investigació, analitzant el paper que ha tingut el paisatge en els diversos instruments de planificació territorial i sectorial de l’energia eòlica, el context socioeconòmic i polític del desplegament eòlic, i analitzant el conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica, especialment en dos casos rellevants, al Priorat i a la Terra Alta. Tot plegat per reflexionar si el paisatge ha tingut incidència o no en el desplegament de l’energia eòlica, i quin paper han tingut els conflictes en la posada en valor dels diversos paisatges implicats en aquest desplegament. S’analitzen, doncs, els factors que contribueixen a l’aparició dels conflictes en relació al paisatge i l’energia eòlica, els diversos agents que en formen part i quines són les seves estratègies i arguments, i es fa un balanç final del procés d’implantació de l’energia eòlica. La metodologia emprada és bàsicament de caire qualitatiu, basada sobretot en un extens i detallat buidatge bibliogràfic dels diversos conflictes territorials, especialment els relacionats amb el paisatge i l’energia eòlica, amb la descripció d’un parell d’estudis de cas. Igualment s’utilitza el mètode de l’enquesta per determinar el balanç de la implantació de l’energia eòlica.
La conferència es farà el dijous 8 de novembre de 2018 a les 19.30h a la Sala d’Actes del COAC Tarragona.
En finalitzar l'acte es farà una sopar-col·loqui amb el conferenciant en el restaurant Barhaus. Si estàs interessat en assistir-hi, et pots adreçar a tarragona@coac.cat. Preu del sopar 18 €.
Descarrega el targetó
Aquesta tesi doctoral analitza el paper del paisatge en els conflictes territorials que els darrers quinze anys han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i reflexiona sobre la seva capacitat com a condicionador dels conflictes. Per assolir aquest objectiu, la investigació s’ha centrat en diversos aspectes clau. Primer, la tesi fa un repàs teòric als conceptes de conflicte territorial i paisatge, així com a les polítiques de paisatge desplegades a Catalunya els darrers anys. En segon lloc, la tesi analitza tots els conflictes territorials que han tingut lloc a les comarques meridionals de Catalunya, i en destria aquells on el paisatge ha aparegut com a element de conflicte o reivindicació per part de diversos moviments socials de defensa del territori. La recerca permet constatar que el conflicte on més intensament i durant més temps apareix el paisatge com a font de reivindicació, és en el desplegament de l’energia eòlica. I és aquí on es centra la investigació, analitzant el paper que ha tingut el paisatge en els diversos instruments de planificació territorial i sectorial de l’energia eòlica, el context socioeconòmic i polític del desplegament eòlic, i analitzant el conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica, especialment en dos casos rellevants, al Priorat i a la Terra Alta. Tot plegat per reflexionar si el paisatge ha tingut incidència o no en el desplegament de l’energia eòlica, i quin paper han tingut els conflictes en la posada en valor dels diversos paisatges implicats en aquest desplegament. S’analitzen, doncs, els factors que contribueixen a l’aparició dels conflictes en relació al paisatge i l’energia eòlica, els diversos agents que en formen part i quines són les seves estratègies i arguments, i es fa un balanç final del procés d’implantació de l’energia eòlica. La metodologia emprada és bàsicament de caire qualitatiu, basada sobretot en un extens i detallat buidatge bibliogràfic dels diversos conflictes territorials, especialment els relacionats amb el paisatge i l’energia eòlica, amb la descripció d’un parell d’estudis de cas. Igualment s’utilitza el mètode de l’enquesta per determinar el balanç de la implantació de l’energia eòlica.
"Complexitat essencial". Conferència d'Eduado Arroyo
Imatge:
Universitat d'Econòmiques EXAC a Viena, Eduardo Arroyo.
El proper dijous 25 d'octubre tindrà lloc a la Sala d'Actes de la Demarcació de Tarragona una conferència a càrrec de l'arquitecte Eduado Arroyo.
En finalitzar l'acte es farà una sopar-col·loqui amb el conferenciant en el restaurant Barhaus. Si estàs interessat en assistir-hi, et pots adreçar a tarragona@coac.cat. Preu del sopar 18 €.
Descarrega el targetó
"En els últims 30 anys, No.mad ha estat creant edificis i estructures urbanes situats entre dues visions contemporànies oposades: per un costat, la d'un món determinista on hem d'acceptar el que està heretat i socialment aprovat i, per un altre, la d'un món governat per l'arbitrarietat i el lliure albir. Davant aquesta situació, hem anat desenvolupant una sèrie d'instruccions en forma de camps de probabilitats que persegueixen l'adaptació a l'entorn en què es van inserint i que condueixen a la descoberta de construccions i paisatges inesperats, sense formal valors a priori. Els paràmetres que guien aquests sistemes de treball sempre es basen en l'intercanvi constant d'informació entre l'existent i el que es vol introduir. Un sistema adaptable d'aquest tipus relaciona de manera òptima la informació procedent de la ciutat construïda i l'espai de les noves formes de vida del home contemporani. Algunes de les obres així creades són la Plaça del Desert i l'Estadi de Futbol de Lasesarre a Barakaldo, la Casa Levene a Madrid o l'Acadèmia d'Executius a Viena. Totes elles han estat concebudes a través de processos flexibles que absorbeixen les complicades condicions de la pràctica arquitectònica actual. La complexitat de caràcter essencial que proposen aconsegueix absorbir l'iimpredictible que sempre és major que el que esperem".
Eduardo Arroyo neix a Bilbao el 1964. És doctor arquitecte i màster en Arquitectura i Urbanisme per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (1988). Des de llavors ha estat professor i conferenciant a tot el món. Funda l'oficina No.mad a Amsterdam l'any 1989, amb seu a Madrid des de 1996. Premiat en diverses ocasions, el seu treball ha estat publicat i exposat en múltiples idiomes. Algunes de les seves obres més destacades són l'Estadi de Lasesarre i la Plaça Desert a Barakaldo, la Guarderia de Sondika, la Casa Levene i la Casa Zafra-Uceda a Madrid, el Banc Arquia a Bilbao i la Universitat d'Econòmiques EXAC a Viena. El treball de l'oficina està recollit en el llibre "CREATE!".
En finalitzar l'acte es farà una sopar-col·loqui amb el conferenciant en el restaurant Barhaus. Si estàs interessat en assistir-hi, et pots adreçar a tarragona@coac.cat. Preu del sopar 18 €.
Descarrega el targetó
"En els últims 30 anys, No.mad ha estat creant edificis i estructures urbanes situats entre dues visions contemporànies oposades: per un costat, la d'un món determinista on hem d'acceptar el que està heretat i socialment aprovat i, per un altre, la d'un món governat per l'arbitrarietat i el lliure albir. Davant aquesta situació, hem anat desenvolupant una sèrie d'instruccions en forma de camps de probabilitats que persegueixen l'adaptació a l'entorn en què es van inserint i que condueixen a la descoberta de construccions i paisatges inesperats, sense formal valors a priori. Els paràmetres que guien aquests sistemes de treball sempre es basen en l'intercanvi constant d'informació entre l'existent i el que es vol introduir. Un sistema adaptable d'aquest tipus relaciona de manera òptima la informació procedent de la ciutat construïda i l'espai de les noves formes de vida del home contemporani. Algunes de les obres així creades són la Plaça del Desert i l'Estadi de Futbol de Lasesarre a Barakaldo, la Casa Levene a Madrid o l'Acadèmia d'Executius a Viena. Totes elles han estat concebudes a través de processos flexibles que absorbeixen les complicades condicions de la pràctica arquitectònica actual. La complexitat de caràcter essencial que proposen aconsegueix absorbir l'iimpredictible que sempre és major que el que esperem".
Eduardo Arroyo neix a Bilbao el 1964. És doctor arquitecte i màster en Arquitectura i Urbanisme per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (1988). Des de llavors ha estat professor i conferenciant a tot el món. Funda l'oficina No.mad a Amsterdam l'any 1989, amb seu a Madrid des de 1996. Premiat en diverses ocasions, el seu treball ha estat publicat i exposat en múltiples idiomes. Algunes de les seves obres més destacades són l'Estadi de Lasesarre i la Plaça Desert a Barakaldo, la Guarderia de Sondika, la Casa Levene i la Casa Zafra-Uceda a Madrid, el Banc Arquia a Bilbao i la Universitat d'Econòmiques EXAC a Viena. El treball de l'oficina està recollit en el llibre "CREATE!".