InTESIS - Conferència del Dr. Arquitecte Ernest Ferré
Imatge:
Tesi Doctoral Ernest Ferré. Taller de pintura de Le Corbusier a l’habitatge Porte Molitor, París
El jueves 10 de diciembre de 2015 continuamos con una nueva conferencia del Ciclo InTESIS. En esta ocasión el Dr. Arquitecto Ernest Ferré Ricart nos hablará de su tesis que lleva por título Texto y tectónica.
Al finalizar la conferencia se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir, puede dirigirse aquí. Precio € 18.
La tesis consta de tres partes. En la primera [capítulo 1] se ofrece un marco teórico sintético sobre la necesidad de la concepción holística o globalizante de la percepción de la arquitectura como necesidad de proponer un cambio cultural. La segunda parte [capítulos 2 y 3] comprende el desarrollo de la investigación empírica realizada mediante el método comparativo especulativo de la obra escrita de Le Corbusier, en dos textos, Vers une Architecture (1923), y UNITÉ (1948). Los resultados que se han obtenido han organizado en conceptos arquitectónicos, bajo una estructura iconostàsica (en retablo) que el mismo Le Corbusier ya previó en ese periodo. En la tercera parte [capítulo 4], se pretende validar la estructura iconòstàsica de Le Corbusier como método de aprendizaje artístico o arquitectónico. La primera validación viene de la teoría del lenguaje, la segunda de la teoría poética, y la última del campo filosófico o también llamado arquitectónica del pensamiento. Finalmente, en el [capítulo 5] el autor hace una propuesta concreta para iniciar un proceso global en el que las conclusiones de la investigación y la metodología validada de acuerdo con el tema estudiado se nos muestran como una brizna de aire de esta posibilidad de percepción.
Descargue la invitación
Al finalizar la conferencia se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir, puede dirigirse aquí. Precio € 18.
La tesis consta de tres partes. En la primera [capítulo 1] se ofrece un marco teórico sintético sobre la necesidad de la concepción holística o globalizante de la percepción de la arquitectura como necesidad de proponer un cambio cultural. La segunda parte [capítulos 2 y 3] comprende el desarrollo de la investigación empírica realizada mediante el método comparativo especulativo de la obra escrita de Le Corbusier, en dos textos, Vers une Architecture (1923), y UNITÉ (1948). Los resultados que se han obtenido han organizado en conceptos arquitectónicos, bajo una estructura iconostàsica (en retablo) que el mismo Le Corbusier ya previó en ese periodo. En la tercera parte [capítulo 4], se pretende validar la estructura iconòstàsica de Le Corbusier como método de aprendizaje artístico o arquitectónico. La primera validación viene de la teoría del lenguaje, la segunda de la teoría poética, y la última del campo filosófico o también llamado arquitectónica del pensamiento. Finalmente, en el [capítulo 5] el autor hace una propuesta concreta para iniciar un proceso global en el que las conclusiones de la investigación y la metodología validada de acuerdo con el tema estudiado se nos muestran como una brizna de aire de esta posibilidad de percepción.
Descargue la invitación
InTESIS: Conferència d'Ernest Ferré
Imatge:
Tesi Doctoral Ernest Ferré. Taller de pintura de Le Corbusier a l’habitatge Porte Molitor, París
El dijous 10 de desembre de 2015 continuem amb una nova conferència del Cicle InTESIS. En aquesta ocasió el Dr. Arquitecte Ernest Ferré Ricart ens parlarà de la seva tesis que porta per títol Text i tectònica.
Al finalitzar la conferència es farà un sopar-col•loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir-hi, us podeu adreçar aquí. Preu 18€.
La tesi, consta de tres parts. En la primera [capítol 1] s’ofereix un marc teòric sintètic sobre la necessitat de la concepció holística o globalitzant de la percepció de l’arquitectura com a necessitat de proposar un canvi cultural. La segona part [capítols 2 i 3] comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode comparatiu especulatiu de l’obra escrita de Le Corbusier, en dos texts, Vers une Architecture (1923), i UNITÉ (1948). Els resultats que s’han obtingut s’han organitzat en conceptes arquitectònics, sota una estructura iconostàsica (en retaule) que el mateix Le Corbusier ja va preveure en aquell període . En la tercera part [capítol 4], es pretén validar l’estructura iconòstàsica de Le Corbusier com a mètode d’aprenentatge artístic o arquitectònic. La primera validació ve de la teoria del llenguatge, la segona de la teoria poètica, i l’última del camp filosòfic o també anomenat arquitectònica del pensament. Finalment, en el [capítol 5] l’autor fa una proposta concreta per endegar un procés global on les conclusions de la recerca i la metodologia validada d’acord amb el tema estudiat se’ns mostren com un bri d’aire d’aquesta possibilitat de percepció.
Descarrega el targetó
Al finalitzar la conferència es farà un sopar-col•loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir-hi, us podeu adreçar aquí. Preu 18€.
La tesi, consta de tres parts. En la primera [capítol 1] s’ofereix un marc teòric sintètic sobre la necessitat de la concepció holística o globalitzant de la percepció de l’arquitectura com a necessitat de proposar un canvi cultural. La segona part [capítols 2 i 3] comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode comparatiu especulatiu de l’obra escrita de Le Corbusier, en dos texts, Vers une Architecture (1923), i UNITÉ (1948). Els resultats que s’han obtingut s’han organitzat en conceptes arquitectònics, sota una estructura iconostàsica (en retaule) que el mateix Le Corbusier ja va preveure en aquell període . En la tercera part [capítol 4], es pretén validar l’estructura iconòstàsica de Le Corbusier com a mètode d’aprenentatge artístic o arquitectònic. La primera validació ve de la teoria del llenguatge, la segona de la teoria poètica, i l’última del camp filosòfic o també anomenat arquitectònica del pensament. Finalment, en el [capítol 5] l’autor fa una proposta concreta per endegar un procés global on les conclusions de la recerca i la metodologia validada d’acord amb el tema estudiat se’ns mostren com un bri d’aire d’aquesta possibilitat de percepció.
Descarrega el targetó
Exposición: "IMÁGENES DE POBLET"
Imatge:
Imatge de l'Arxiu del Centre de Documentació del COAC Tarragona. Fotografia de Manuel Cuadrada i Gisbert. Poblet 1924.
En 1991, la agrupación de fotógrafos de Reus editó una colección de 10 fotografías del Sr. Manuel Cuadrada y Gisbert (1896-1957) como homenaje a este pionero en el arte de la fotografía, que abrió caminos en una época donde el ejercicio del arte de la luz era, sencillamente, una aventura.
Estas imágenes, que fueron tomadas entre 1924 y 1949, muestran diferentes perspectivas del Monasterio de Poblet y son un testimonio histórico para constatar las intervenciones que se llevaron a cabo en este edificio en los años posteriores. Unos documentos gráficos del Centro de Documentación del COAC que ahora quieren salir a la luz en esta exposición que se podrá ver del 16 de octubre de 2015 al 4 de marzo de 2016 en la Sala Barhaus.
La muestra también se completa con los planos que el arquitecto Francisco Monravà Soler dibujó para la restauración del Monasterio.
Estas imágenes, que fueron tomadas entre 1924 y 1949, muestran diferentes perspectivas del Monasterio de Poblet y son un testimonio histórico para constatar las intervenciones que se llevaron a cabo en este edificio en los años posteriores. Unos documentos gráficos del Centro de Documentación del COAC que ahora quieren salir a la luz en esta exposición que se podrá ver del 16 de octubre de 2015 al 4 de marzo de 2016 en la Sala Barhaus.
La muestra también se completa con los planos que el arquitecto Francisco Monravà Soler dibujó para la restauración del Monasterio.
Exposició: "Imatges de Poblet"
Imatge:
Imatge de l'Arxiu del Centre de Documentació del COAC Tarragona. Fotografia de Manuel Cuadrada i Gisbert. Poblet 1924.
L’any 1991, l’agrupació de fotògrafs de Reus va editar un recull de 10 fotografies del Sr. Manuel Cuadrada i Gisbert (1896-1957) com a homenatge a aquest pioner en l’art de la fotografia, que va obrir camins en una època on l’exercici de l’art de la llum era, senzillament, una aventura.
Aquestes imatges, que van ser preses entre l’any 1924 i 1949, mostren diferents perspectives del Monestir de Poblet i són un testimoni històric per constatar les intervencions que es van dur a terme en aquest edifici en els anys posteriors. Uns documents gràfics del Centre de Documentació del COAC que ara volen sortir a la llum en aquesta exposició, que es podrà veure del 16 d’octubre de 2015 al 4 de març de 2016 a la Sala Barhaus.
La mostra també es completa amb els plànols que l’arquitecte Francesc Monravà Soler va dibuixar per a la restauració del Monestir.
Descarrega el targetó
Aquestes imatges, que van ser preses entre l’any 1924 i 1949, mostren diferents perspectives del Monestir de Poblet i són un testimoni històric per constatar les intervencions que es van dur a terme en aquest edifici en els anys posteriors. Uns documents gràfics del Centre de Documentació del COAC que ara volen sortir a la llum en aquesta exposició, que es podrà veure del 16 d’octubre de 2015 al 4 de març de 2016 a la Sala Barhaus.
La mostra també es completa amb els plànols que l’arquitecte Francesc Monravà Soler va dibuixar per a la restauració del Monestir.
Descarrega el targetó