Visita al conjunt arqueològic d'Olèrdola, l’aqüeducte romà del Pont del Diable, la Vil·la Romana de Centcelles i el Pont de les Caixes
Inscripcions tancades.
El punt de trobada serà el conjunt arqueològic d'Olèrdola a les 9.30 h.
Durant l'itinerari es podrà visitar l’aqüeducte del Pont del Diable de Tarragona, la Vil·la Romana de Centcelles i el Pont de les Caixes.
El cost de la visita és de 25€ per als membres de l’AADIPA i de 30€ per a la resta d’assistents. El dinar serà al restaurant CASA DEL GUARDA i la jornada es preveu que finalitzi sobre les 19.30 h.
Consulteu el programa detallat de la jornada.
Presentació del llibre: La transformació com a procediment
Intervindran:
Joan Tous Gomà-Camps, president de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Joan Olivella Ricart, diputat delegat del Servei d'Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, de l'Editorial Dux.
Roger Miralles i Jori, arquitecte.
Guillem Carabí Bescós, arquitecte i autor del llibre.
Descarrega la invitació.
"Parlar de l’obra arquitectònica de Josep M. Jujol és parlar de l’arquitectura de principis del segle XX, però també és interpel·lar a la del segle XXI. És endinsar-se en exploracions plàstiques que no han perdut la vigència, és gaudir d’una arquitectura amable, sincera, arrelada al territori i a la terra, però també agosarada, esmunyedissa, juganera, que descol·loca afectuosament a qui tracta d’encotillar-la sota els nusos de les sempre confuses i qüestionables categories històriques.
Les intervencions arquitectòniques que Jujol fa a la casa Bofarull es defineixen –i així ho escriu ell mateix– com una reforma: «Casa pairal de Bofarull als Pallaresos. Obres de reforma de 1913 a 1914. V dibuixos». L’arquitecte és plenament conscient del significat del terme –la modificació d’alguna cosa amb la intenció de millorar-la– que aplicarà a partir d’una actitud desacomplexada, enfrontant-se al projecte sense cap rastre d’arqueologia conservacionista, sinó amb posició i valentia interpretatives. Noves formes, noves combinacions de materials, noves geometries i nous codis que s’inseriran a vells materials, velles organitzacions i velles maneres d’entendre una casa. Un diàleg obert entre allò vell i allò nou que, potser, és el primer encasellament que n’hauríem d’eliminar quan parlem de la seva arquitectura"
Guillem Carabí Bescós és Arquitecte (ETSAB-UPC 1996) i Doctor en Arquitectura (UIC 2012). Professor lector de la School of ArchitectureUIC Barcelona. Membre del Grup de Recerca Emergent Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD). Ha publicat diversos articles i comissariat exposicions sobre l’obra de Jujol, el modernisme, i l’arquitectura de la modernitat. Editor i coautor del llibre Josep M. Jujol, l’església primera de Vistabella. Una Mirada contemporània (dpr-Barcelona, 2012). Comissari Adjunt i responsable dels continguts sobre Jujol al pavelló català de la 14 edició de la Biennale di Architettura di Venezia Eventi Collaterali(Venècia 2014).Coautor del llibre La Mansana de la Discòrdia (J. Urbano ed., GRHAD UIC 2015). Comissari de l‘exposició Modernitat(s). Arquitectura a Barcelona 1924-1975, al Roca Barcelona Gallery (Barcelona, 2015).
Presentación del llibro: La transformació com a procediment
Intervendán:
Joan Tous Gomà-Camps, Presidente Demarcación COAC Tarragona.
Joan Olivella Ricart, Diputado delegado del Servicio de Asistencia al Ciudadano de la Diputación de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, Editorial Dux .
Roger Miralles i Jori, arquitecto.
Guillem Carabí Bescós, arquitecto autor del libro.
"Hablar de la obra arquitectónica de Josep M. Jujol es hablar de la arquitectura de principios del siglo XX, pero también es interpelar a la del siglo XX1. Es adentrarse en exploraciones plásticas que no han perdido su vigencia, es disfrutar de una arquitectura amable, sincera, arraigada en el territorio y en la tierra, pero también atrevida, escurridiza, juguetona, que descoloca cariñosamente a quien trata de encorsetar -la bajo los nudos de las siempre confusas y qüestlonables categorías históricas.
Las intervenciones arquitectónicas que Jujol hace en la casa Bofarull se definen -y así lo escribe él mismo- como una reforma: «Casa Pairal de Bofarull en Els Pallaresos. Obras de reforma de 1913 a 1914. V dibujos ».
El arquitecto es plenamente consciente del significado del término -la modificación
de algo con la intención de mejorar la- que aplicará a partir de una actitud desacomplejada, enfrentándose al proyecto sin ningún rastro de arqueología conservacionista, sino con posición y valentía interpretativas.
Nuevas formas, nuevas combinaciones de materiales, nuevas geometrías y nuevos códigos que se insertarán en viejos materiales, viejas organizaciones y viejas maneras de entender una casa. Un diálogo abierto entre lo viejo y lo nuevo que, quizás, es el primer encasillamiento que deberíamos eliminar cuando hablamos de su arquitectura."
Exposición: La Arquitectura del Ebro en Tarragona
Descarga el la invitación
La exposición muestra las 74 obras presentadas, así como las obras galardonadas con los tres premios convocados -Premio de Intervención en el Patrimonio Arquitectónico, Premio Territorio y Sostenibilidad, y Premio Arquitectura Joven.
El Jurado de la Muestra ha estado integrado por los arquitectos Jaume Mutlló, en representación de la Diputación de Tarragona; Francisco Javier rehues, en representación del Instituto para el Desarrollo de las Comarcas del Ebro; Jordi Sardà, en representación de la Escuela de Arquitectura de Reus; Enric Batlle, invitado por la Demarcación del Ebro del COAC; Merced Griñó, invitada por la Mesa de Muestras del COAC; y Dídac Gordillo, representante de la Demarcación del Ebro del COAC, como secretario.
La 4ª Muestra de Arquitectura de las Tierras del Ebro ha sido posible gracias al patrocinio de la Diputación de Tarragona, el Instituto para el Desarrollo de las Tierras del Ebro, la Escuela de Arquitectura de la Universidad Rovira i Virgilio, el Museo de las Tierras del Ebro y la Obra Social "la Caixa" y la colaboración del Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña, el Museo de Tortosa y el Ayuntamiento de Tortosa.
