Pròxims
Cancel·lat | Viatge Cultural 2025: L'arquitectura a...
Cancel·lat | Viatge Cultural...
Exposició “Fons Documental Càtedra Gaudí: Una nova visió...
Exposició “Fons Documental...
El Simposi sobre suelo no urbanizable extrae un centenar de conclusiones sobre patrimonio, planificación territorial y gestión
El pasado mes de octubre, la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), en el marco del Congreso de Arquitectura 2016, organizó el Simposio sobre Suelo No Urbanizable (SSNU) con el objetivo de reflexionar sobre el territorio que configura el sistema de espacios abiertos y encontrar nuevas miradas en la ordenación de este tipo de suelo.
Después de siete meses, el miércoles 28 de junio se presentaron las conclusiones en una sesión con el presidente de la Demarcación de Girona del COAC, Narcís Reverendo; los arquitectos Xavier Canosa, Esteve Corominas y Anna Barceló, miembros de la Comisión Técnica del SSNU; y el arquitecto Sebastià Jornet, que hizo una reflexión personal de las conclusiones del SSNU.
92 CONCLUSIONES DIVIDIDAS EN 4 GRANDES BLOQUES
Con todo el material recopilado durante los tres días que duró el SSNU se pudieron elaborar 92 conclusiones que se pueden agrupar en 4 categorías: edificaciones-actividades, paisaje-patrimonio, planificación territorial y urbanística, y gestión. De estas destacamos las siguientes:
PAISAJE PATRIMONIO
- Es necesario "sanar las heridas" existentes en el paisaje, tratar aquellas instalaciones y elementos situados alrededor de las carreteras, y reducir el impacto de algunas urbanizaciones antiguas o de edificaciones abandonadas. Para ello, se deben detectar estos casos e intervenir de forma activa y sin complejos, incorporando medidas en el planeamiento municipal que permitan configurar el paisaje para alcanzar una correcta adecuación e integración paisajística.
- La redacción de proyectos de paisaje que puedan ordenar e integrar paisajísticamente las implantaciones -existentes y nuevas- en suelo no urbanizable es imprescindible, sobre todo en el caso de industrias y actividades económicas.
- Son importantes los planes de mejora de las fachadas de los municipios de menos de 500 habitantes (micropueblos) que refuerzan sus valores paisajísticos.
- Se reclama la iniciativa pública en los procesos de intervención, especialmente en la planificación y gestión de los espacios más vulnerables y degradados como son los bordes y accesos a los asentamientos urbanos.
- Es fundamental la participación ciudadana en el desarrollo de planes y proyectos de paisaje.
- Las transformaciones derivadas de las actividades agrícolas, ganaderas, forestales, turísticas, etc., no deben suponer peligro para la protección del medio natural, porque son la base que debe garantizar la conservación y protección de este patrimonio natural y del paisaje.
- Valorar la función del urbanista en la creación de paisaje que relacione territorio y cultura.
- Entender que "un espacio protegido no debe ser un espacio improductivo" y así evitar situaciones prácticas que llegan al absurdo cuando la ley imposibilita o dificulta la implantación de una nueva actividad perfectamente compatible con su implantación en SNU.
EDIFICACIONES - ACTIVIDADES
- Fomentar e incentivar la recuperación, el reciclaje y la rehabilitación de edificaciones existentes en desuso por delante de la creación de nuevas edificaciones. Se debe admitir la reconstrucción de edificaciones rurales abandonadas cuando se vinculan directamente a actividades que aportan valor añadido al territorio y que potencian la recuperación y custodia de los espacios rurales abandonados. Esta recuperación y reactivación de las edificaciones existentes pasa por la posibilidad de poder implantar actividades. Desgraciadamente, la ley vigente es rígida por eso es imprescindible revertir este hecho y poder contar con herramientas que sean flexibles y simplifiquen esta implantación.
- Valorar la oportunidad que ofrece la industria del turismo para la regeneración de espacios edificados y abandonados en SNU, revisando sus políticas, ya que muchos casos resultan consumidores de recursos naturales.
- No limitar usos compatibles con valores que quieren proteger en el SNU y permitir la recuperación de antiguas edificaciones que contribuirían a la recuperación del espacio natural y del paisaje.
- Revisar los criterios de inclusión y corregir la disparidad interpretativa en los catálogos de masías y casas rurales de las edificaciones, ya que actualmente lleva a discrecionalidades y arbitrariedades en la toma de decisiones de las administraciones.
- Regular la edificación y los usos de los núcleos rurales en el SNU, morfológicamente significados, mediante planes específicos. Así no lo regularán los catálogos de masías y casas rurales.
- Introducir más pedagogía sobre la importancia que tienen los sistemas constructivos -en el que se fundamentan uena parte de estas construcciones rurales-, reglamentar bien y exigir de manera inequívoca, pero a la vez sabiendo reglamentar conjuntamente con los sistemas constructivos modernos basados en la integración arquitectónica-paisajística, el smart-live, la eficiencia, la sostenibilidad y la prefabricación.
PLANIFICACIÓN TERRITORIAL Y URBANÍSTICA
- Reforzar los valores del planeamiento territorial como marco de referencia para la planificación sectorial y local del sistema de espacios abiertos y del paisaje.
- Dar respuesta a las nuevas presiones sobre el SNU que se manifiestan en municipios del prelitoral, pirenaicos y prepirenaicos, y alrededor de ciudades intermedias, donde se están reproduciendo a menor escala fenómenos de suburbanización como los consolidados en el área metropolitana de Barcelona.
- Empieza a ser relevante el concepto de huella ecológica y se incorporará a la reflexión territorial y urbanística. También el cambio climático, que debe ser un factor a tener en cuenta a la hora de planificar y gestionar el territorio.
- La planificación del turismo se debe realizar en el ámbito territorial y no dejarlo únicamente en manos del planeamiento local.
- Es urgente la redacción y tramitación del Plan Territorial Sectorial de Espacios Agrarios.
- Vincular a proyectos de intervención paisajística las actuaciones promovidas por las diferentes administraciones que tienen impacto sobre el territorio, especialmente en el caso de las carreteras.
- Considerar y tener en cuenta las diferencias existentes en el territorio catalán, porque no todos los municipios pueden ser tratados de la misma manera y como consecuencia, se deben reformular los instrumentos de planeamiento general municipal.
- Los micropueblos y los municipios rurales sin suelo urbano clasificado deberían tener un tratamiento diferenciado.
GESTIÓN
- Establecer mecanismos que avalen legalmente y económicamente, de forma real y efectiva, la exigencia de derribar edificaciones e instalaciones en suelo no urbanizable al cesar la actividad en las que estaban vinculadas. Por ejemplo, inscribir en el Registro de la Propiedad, como condición de licencia, la obligación del promotor de derribar y volver al estado original los terrenos una vez terminada la actividad autorizada. De este modo, se conseguiría reponer el paisaje a su forma original y acabar con las edificaciones e instalaciones abandonadas.
- Necesidad de implicar a la administración pública en recuperaciones de los espacios degradados.
- Introducir en el planeamiento del SNU los instrumentos de gestión forestal.
- Simplificar y agilizar las tramitaciones y procesos administrativos de los expedientes urbanísticos.
- Crear un parque de arquitectos municipales más potente con una actuación y criterios más homogéneos.
- Vincular las actuaciones en edificaciones en SNU a la custodia de la finca donde están asentadas.
- En ciertas situaciones, equiparar la gestión del SNU la gestión en suelo urbano, consiguiendo así que parte de las plusvalías que genera la ejecución de algunas determinaciones del planeamiento -reutilización de edificaciones existentes para nuevos usos, recuperación de masías y casas rurales para turismo rural, instalaciones hoteleras, etc.- reviertan a la sociedad.
- Formar colectivos profesionales de apoyo a la ciudadanía, como la figura de los local consulters holandeses, gente capacitada para explicar y orientar al ciudadano en los temas complejos que afectan a la planificación urbanística y la intervención en el paisaje.
Consulta las conclusiones del Simposio en PDF (documento en catalán).
Las cifras del Simposio sobre suelo no urbanizable
Durante tres jornadas 277 personas asistieron a las 25 ponencias y 4 mesas redondas para reflexionar sobre temas de ordenación, edificación y actividades, e intervención en el paisaje, pero también hablar de sensaciones, sentimientos y emociones, con la voluntad de reflexionar, analizar y debatir, formular nuevas preguntas y dar, finalmente, alguna respuesta a las nuevas demandas y problemáticas surgidas del contexto social actual en el ámbito territorial del conjunto de espacios abiertos de Catalunya. También se presentaron 18 comunicaciones, que se pueden consultar en la web del SSNU, material principal de la exposición que se podía ver en los espacios de Figueres, Olot y Girona, donde se desarrollaba la jornada.
El SSNU se pudo realizar gracias al apoyo y la colaboración de diferentes entidades públicas y empresas privadas: la Generalitat de Catalunya; la Diputació de Girona; los Ayuntamientos de Girona, Figueres y Olot; el Observatori del Paisatge, y el patrocinio de Citylift.
El Ayuntamiento de Girona convoca un concurso para la adecuación de la Casa Pastors
El Ayuntamiento de Girona ha convocado un concurso para la adjudicación de los servicios de arquitectura relacionados con el proyecto de adecuación de la Casa Pastor como sede del nuevo Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Girona. La voluntad del consistorio es que el edificio pueda convertirse en la segunda sede del Museo de Arte, dedicada a los periodos moderno y contemporáneo, y acoger el espacio de exposición de la colección de arte moderno de Rafael Santos Torroella, un archivo y biblioteca de su fondo, de otras colecciones de arte moderno y contemporáneo del Ayuntamiento, salas temporales para la exposición de jóvenes artistas y las colecciones de arte moderno y contemporáneo de otras instituciones de la ciudad.
El objeto del concurso es la redacción del correspondiente proyecto arquitectónico acompañado de la prestación de una serie de otros servicios de arquitectura todos ellos relacionados con este proyecto. La fecha límite de presentación de la documentación es el 19 de julio de 2017, a las 14 horas.
Las bases completas y toda la documentación de este concurso se puede consultar este enlace
L'Ajuntament de Girona convoca un concurs per l'adequació de la Casa Pastors
La voluntat del consistori és que l'edifici pugui esdevenir la segona seu del Museu d'Art, dedicada aquesta als períodes modern i contemporani, i acollir l'espai d'exposició de la col·lecció d'art modern de Rafael Santos Torroella, un arxiu i biblioteca del seu fons, d'altres col·leccions d'art modern i contemporani de l'Ajuntament, sales temporals per a l'exposició de joves artistes i les col·leccions d'art modern i contemporani d'altres institucions de la ciutat.
L'objecte bàsic del concurs és la redacció del corresponent projecte arquitectònic acompanyat de la prestació d'un seguit d'altres serveis d'arquitectura tots ells relacionats amb aquest projecte. La data límit de presentació de la documentació és el 19 de juliol de 2017, a les 14 h.
Trobareu les bases i tota la documentació relativa al concurs en aquest enllaç.
El Simposi sobre sòl no urbanitzable extreu un centenar de conclusions sobre patrimoni, planificació territorial i gestió
Després de set mesos, el dimecres 28 de juny es van presentar les conclusions en una sessió amb el president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo; els arquitectes Xavier Canosa, Esteve Corominas i Anna Barceló, membres de la Comissió Tècnica del SSNU; i l’arquitecte Sebastià Jornet, que va fer una reflexió personal de les conclusions del SSNU.
92 CONCLUSIONS DIVIDIDES EN 4 GRANS BLOCS
Amb tot el material recopilat durant els tres dies que va durar el SSNU s’han pogut elaborar 92 conclusions que es poden agrupar en 4 categories: edificacions-activitats, paisatge-patrimoni, planificació territorial i urbanística i gestió. D’aquestes destaquem les següents:
PAISATGE PATRIMONI
- És necessari “sanar les ferides” existents en el paisatge, tractar aquelles instal·lacions i andròmines situades al voltant de les carreteres, reduir l’impacte d’algunes urbanitzacions antigues o d’edificacions abandonades. Per aconseguir-ho, s’han de detectar aquests casos, i intervenir de forma activa i sense complexos, incorporant mesures en el planejament municipal que permetin configurar el paisatge per assolir així una bona adequació i integració paisatgística.
- La redacció de projectes de paisatge que puguin ordenar i integrar paisatgísticament les implantacions -existents i noves- en sòl no urbanitzable és imprescindible, sobretot en el cas d’indústries i activitats econòmiques.
- Són importants els plans de millora de les façanes dels municipis de menys de 500 habitants (micropobles) que reforcin els seus valors paisatgístics.
- Es reclama la iniciativa pública en els processos d’intervenció, especialment, en la planificació i gestió dels espais més vulnerables i degradats com són les vores i accessos als assentaments urbans.
- És fonamental la participació ciutadana en el desenvolupament de plans i projectes de paisatge
- Les transformacions derivades de les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, turístiques, etc., no han de suposar perill per a la protecció del medi natural, perquè són la base que ha de garantir la conservació i protecció d’aquest patrimoni natural i del paisatge.
- Valorar la funció de l’urbanista en la creació de paisatge que relacioni territori i cultura.
- Entendre que “un espai protegit no ha de ser un espai improductiu” i així evitar situacions pràctiques que arriben a l’absurd quan la llei impossibilita o dificulta la implantació d’una nova activitat perfectament compatible amb la seva implantació en SNU.
EDIFICACIONS - ACTIVITATS
- Fomentar i incentivar la recuperació, el reciclatge i la rehabilitació d’edificacions existents en desús per davant de la creació de noves edificacions. S’ha d’admetre la reconstrucció d’edificacions rurals abandonades quan es vinculen directament a activitats que aporten valor afegit al territori i que potencien la recuperació i custòdia dels espais rurals abandonats. Aquesta recuperació i reactivació de les edificacions existents passa per la possibilitat de poder implantar activitats. Malauradament, la llei vigent és rígida a l’hora de permetre-ho, per això és imprescindible revertir aquest fet i poder comptar amb eines que siguin flexibles i simplifiquin aquesta implantació.
- Valorar l’oportunitat que ofereix la indústria del turisme per a la regeneració d’espais edificats i abandonats en SNU, tot revisant les seves polítiques, ja que en molts casos resulten consumidores de recursos naturals.
- No limitar usos compatibles amb valors que es volen protegir en el SNU i permetre la recuperació d’antigues edificacions que contribuirien a la recuperació de l’espai natural i del paisatge.
- Revisar els criteris d’inclusió i corregir la disparitat interpretativa en els catàlegs de masies i cases rurals de les edificacions, ja que actualment porta a discrecionalitats i arbitrarietats en la presa de decisions de les administracions.
- Regular l’edificació i els usos dels nuclis rurals en el SNU, morfològicament significats, mitjançant plans específics. D’aquesta manera no ho regularan els catàlegs de masies i cases rurals.
- Introduir més pedagogia sobre la importància que tenen els sistemes constructius –en què es fonamenten bona part d'aquestes construccions rurals-, reglamentar-los bé i exigir-los de manera inequívoca, però alhora sabent reglamentar conjuntament amb els sistemes constructius moderns basats en la integració arquitectònica-paisatgística, l’smart-live, l'eficiència, la sostenibilitat i la prefabricació.
PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA
- Reforçar els valors del planejament territorial com a marc de referència per a la planificació sectorial i local del sistema d’espais oberts i del paisatge.
- Donar resposta a les noves pressions sobre el SNU que es manifesten en municipis del prelitoral, pirenaics i prepirinencs, i entorns de ciutats intermèdies, on s’estan reproduint a menor escala fenòmens de suburbanització com els consolidats a l’àrea metropolitana de Barcelona.
- Pren importància el concepte de petjada ecològica i s’ha d’incorporar a la reflexió territorial i urbanística. També el canvi climàtic, que ha de ser un factor a tenir en compte a l’hora de planificar i gestionar el territori.
- La planificació del turisme s’ha de realitzar en l’àmbit territorial i no deixar-lo únicament en mans del planejament local.
- És urgent la redacció i tramitació del Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris.
- Vincular a projectes d’intervenció paisatgística les actuacions promogudes per les diferents administracions que tenen impacte sobre el territori, especialment en el cas de les carreteres.
- Considerar i tenir en compte les diferències existents en el territori català, perquè no tots els municipis poden ser tractats de la mateixa manera i com a conseqüència, s’han de reformular els instruments de planejament general municipal.
- Els micropobles i els municipis rurals sense sòl urbà classificat haurien de tenir un tractament diferenciat.
GESTIÓ
- Establir mecanismes que avalin legalment i econòmicament, de forma real i efectiva, l’exigència d’enderrocar edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable al cessar l’activitat a les que estaven vinculades. Per exemple, inscriure al Registre de la Propietat, com a condició de llicència, l’obligació del promotor d'enderrocar i retornar a l’estat original els terrenys un cop acabada l'activitat autoritzada. D’aquesta manera, s’aconseguiria reposar el paisatge a la seva forma original i acabar amb les edificacions i instal·lacions abandonades.
- Necessitat d’implicar a l’administració pública en recuperacions dels espais degradats.
- Introduir en el planejament del SNU els instruments de gestió forestal.
- Simplificar i agilitzar les tramitacions i processos administratius dels expedients urbanístics.
- Crear un parc d'arquitectes municipals més potent amb una actuació i criteris més homogenis.
- Vincular les actuacions en edificacions en SNU a la custòdia de la finca a on estan assentades.
- En certes situacions, equiparar la gestió del SNU a la gestió en sòl urbà, aconseguint així que part de les plusvàlues que genera l’execució d’algunes determinacions del planejament -reutilització d’edificacions existents per a nous usos, recuperació de masies i cases rurals per turisme rural, instal·lacions hoteleres, etc.- reverteixin a la societat.
- Formar col·lectius professionals de suport a la ciutadania, com la figura dels local consulters holandesos, gent capacitada per explicar i orientar el ciutadà en els temes complexos que afecten la planificació urbanística i la intervenció en el paisatge.
Consulta les conclusions en PDF.
Les xifres del Simposi sobre sòl no urbanitzable
Durant tres jornades 277 persones van assistir a les 25 ponències i 4 taules rodones per reflexionar entorn de temes d’ordenació, edificació i activitats, i intervenció en el paisatge, però també parlar de sensacions, sentiments i emocions, amb la voluntat de reflexionar, analitzar i debatre, formular noves preguntes i donar, finalment, alguna resposta a les noves demandes i problemàtiques sorgides del context social actual en l’àmbit territorial del conjunt d’espais oberts de Catalunya. També es van presentar 18 comunicacions, que es poden consultar a la web del SSNU, material principal de l’exposició que es podia veure en els espais de Figueres, Olot i Girona, on es desenvolupava la jornada.
El SSNU es va poder realitzar gràcies al suport i la col·laboració de diferents entitats públiques i empreses privades. Concretament, es compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya; la Diputació de Girona; els Ajuntaments de Girona, Figueres i Olot; l’Observatori del Paisatge, i el patrocini de Citylift.