Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Cartell Intesis

INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra

Imatge: 
© Tesis doctoral Eulàlia Gómez-Escoda
La Demarcación de Tarragona del COAC te invita a la presentación de la Tesis Doctoral "Comerç, ciutat, paisatges arran de terra" a cargo de Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta por la Universidad Politécnica de Cataluña.

La sesión se ofrece por streaming el jueves 6 de mayo de 2020 a las 19:30 mediante la plataforma Microsoft Teams. Las personas inscritas recibirán un correo electrónico con el enlace para seguir la sesión en directo. Este enlace se publicará también en la web unas horas antes de iniciar el acto.

Inscripción previa:  APÚNTATE AQUÍ

Visualiza la sesión grabada en el canal de YouTube del COAC

"La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia. "

(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)


#dijousalcoac
#COACTarragona

 

logo del coac
PDF version
edifici  d'Alejandro Zaera

El Final de las Maneras - Conferència d'Alejandro Zaera

Imatge: 
Alejandro Zaera-Polo
El dijous 3 de juny de 2021, a les 19.30 h, tenim l'oportunitat d'escoltar a l'arquitecte Alejandro Zaera-Polo.

Una conferència en format telemàtic oferta per la Demarcació de Tarragona de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on l'arquitecte intenta formular una posició davant fenòmens contemporanis com els populismes, les polítiques de la identitat, la postveritat, la covid i els nous imperatius ecològics i proposa algunes possibles implicacions en la disciplina arquitectònica. 
 
Ara pots visualitzar la sessió gravada al canal de YouTube del COAC Tarragona, CLICANT AQUÍ
 
Alejandro Zaera-Polo es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid amb Honors el 1988 i va obtenir un títol MARCH2 de Harvard GSD amb Distinció el 1991. Va treballar en OMA a Rotterdam abans d'establir el primer estudi FOA el 1993, una iniciativa guanyadora de premis internacionals, des d'on va construir projectes com la Terminal Internacional de Creuers de Yokohama al Japó i va participar en projectes com la Zona Zero a Nova York i el pla director dels Jocs Olímpics de Londres.

El 2011 crea la firma AZPML, amb seu a Londres i Nova York, des d’on du a terme projectes com l’estació de tren de New Street de Birmingham, el Ravensbourne College, els grans magatzems John Lewis de Birmingham i Leicester, el centre comercial Meydan a Istanbul, projectes d’habitatge municipal a Madrid i Luxemburg, l’Auditorium Park a Barcelona, l’Auditori Municipal de Torrevieja, la Fundació Cerezales a Lleó o la seu del Festival de Cinema de Locarno.

Paral·lelament a les seves activitats professionals, Alejandro Zaera-Polo ha desenvolupat un paper substancial dins de l'acadèmia. Va ser degà de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Princeton i degà de l'Berlage Institute de Rotterdam. Va ser professor convidat a la Universitat de Princeton i professor convidat Norman R. Foster inaugural a l'Escola d'Arquitectura de Yale. Alejandro és actualment professor d'Arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Princeton. Ha publicat extensament a El Croquis, Quaderns, A + O, Arch +, Volume, Log i moltes altres revistes internacionals. L'obra d'Alejandro Zaera-Polo ha estat àmpliament publicada i exhibida. Va representar a la Gran Bretanya a la 8a Biennal d'Arquitectura de Venècia el 2002; ha rebut el Premi Enric Miralles d'Arquitectura, set Premis RIBA, el Premi de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2004 i el Premi Charles Jencks d'Arquitectura.

#dijousalcoac

#COACTarragona

logo del coac

 

PDF version
Edifici d' Alejandro Zaera

El Final de las Maneras - Conferencia de Alejandro Zaera

Imatge: 
Alejandro Zaera
El jueves 3 de junio de 2021, a las 19.30 h, tenemos la oportunidad de escuchar al arquitecto Alejandro Zaera-Polo.

Una conferencia en formato telemático ofrecida por la Demarcación de Tarragona de Colegio de Arquitectos de Cataluña, dónde el arquitecto intenta formular una posición frente a fenómenos contemporáneos como los populismos, las políticas de la identidad, la pos-verdad, el covid y los nuevos imperativos ecológicos e intenta proponer algunas posibles implicaciones en la disciplina arquitectónica.

Ahora puedes visualizar la sesión grabada en el canal de YouTube del COAC Tarragona, CLICANDO AQUÍ

Alejandro Zaera-Polo se graduó de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid con Honores en 1988 y obtuvo un título MARCH2 de Harvard GSD con Distinción en 1991. Trabajó en OMA en Rotterdam antes de establecer el primer despacho FOA en 1993, una iniciativa ganadora de premios internacionales desde donde construyó proyectos como la Terminal Internacional de Cruceros de Yokohama en Japón y participó en proyectos como la Zona Zero en Nueva York y el plan director de los Juegos Olímpicos de Londres.

En 2011 crea la firma AZPML, con sede en Londres y Nueva York, desde donde lleva a cabo proyectos como la estación de tren de New Street de Birmingham, el Ravensbourne College, los grandes almacenes John Lewis de Birmingham y Leicester, el centro comercial Meydan en Estambul, proyectos de vivienda municipal en Madrid y Luxemburgo, el Auditorium Park en Barcelona, el Auditorio municipal de Torrevieja, la Fundación Cerezales en León o la sede del Festival de Cine de Locarno.

Paralelamente a sus actividades profesionales, Alejandro Zaera-Polo ha desarrollado un papel sustancial dentro de la academia. Fue decano de la Escuela de Arquitectura de la Universidad de Princeton y decano del Berlage Institute de Rotterdam. Fue profesor invitado en la Universidad de Princeton y profesor invitado Norman R. Foster inaugural en la Escuela de Arquitectura de Yale. Alejandro es actualmente profesor de Arquitectura en la Escuela de Arquitectura de la Universidad de Princeton. Ha publicado extensamente en El Croquis, Quaderns, A + U, Arch +, Volume, Log y muchas otras revistas internacionales.

La obra de Alejandro Zaera-Polo ha sido ampliamente publicada y exhibida. Representó a Gran Bretaña en la 8ª Bienal de Arquitectura de Venecia en 2002; ha recibido el Premio Enric Miralles de Arquitectura, siete Premios RIBA, el Premio de la Bienal de Arquitectura de Venecia 2004 y el Premio Charles Jencks de Arquitectura.


#dijousalcoac

#COACTarragona

logo del coac

 

PDF version
dia de la dona #socaarquitecta

ON 8 MARCH WE SHOWCASED THE EXCELLENCE OF FEMALE ARCHITECTS

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
The number of female architects has grown exponentially over the last few decades, but it is still a long way from reaching parity with men: at present, just 32% of all COAC members are women, some ways below the European average of 39%. The number of new memberships show that women are carving out a bigger and bigger niche in architecture, historically a profession dominated by men.

For some time now, one of the COAC’s priorities has been to promote and encourage women to join the profession and to make their work more widely visible. To mark International Women’s Day on 8 March, the COAC organised an event to showcase the professional excellence of female architects. During the whole week, we featured on our social media the 36 women who have won a national or international prize in the last year, using the hashtag #socArquitectA, whether this was for a particular project or for their lifetime achievements.

Happy International Women’s Day, architects!



Download PDF
5/03/2021
Tornar

Pàgines