Oscar Niemeyer. Poeta de les corbes
L'exposició inclou 42+1 fotografies realitzades per Eugeni Abella i Asensio, captades durant els anys 2017, 2018 i 2022 al Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer de la ciutat d'Avilés.
Les imatges exposades són una mirada intencionada i molt personal de l'autor amb l'objectiu de donar relleu a l'esplèndida arquitectura que Niemeyer projectà a Avilés, sent l'única obra de l'arquitecte brasiler que podem gaudir a tot l'estat espanyol.
El dijous dia 2 de febrer es farà una conferència amb projeccions sobre l'obra arquitectònica més emblemàtica d'Oscar Niemeyer (1907-2012). La xerrada anirà a càrrec de Pere Marsé i Ferrer, arquitecte.
Eugeni Abella Asensio
Fotògraf interessat a captar les obres d'arquitectura i amb un extens currículum de creador d'imatges suggerents que ha exhibit en diverses exposicions individuals i col·lectives.
Experimentat en la fotografia analògica, amb els seus processos químics complexes, s'ha adaptat perfectament a les noves tecnologies digitals oferint resultats que sorprenen.
Ha treballat als Laboratoris fotogràfics Pedret de Barcelona. Inicià els estudis fotogràfics a l'Escola d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Vocal de la Secció de Fotografia de la U.E.C de Barcelona; exmembre fotogràfic del Centre Cívic de Can Basté; Firart de Sant Cugat del Vallès; del grup fotogràfic "La Cafetera"; del Col·lectiu Cívic-Foto i agrupació Fotogràfica Torre Llobeta.
Pere Marsé Ferrer
Arquitecte titulat el 1976 per l'ETSAB amb l'especialitat d'arquitectura. Membre en els darrers anys de l'Estudi Hèlix d'arquitectura i urbanisme, situat a Vilafranca del Penedès. Arquitecte contractat per l'administració municipal a diversos pobles de l'Alt i Baix Penedès. Ha realitzat i publicat diferents estudis de recerca sobre l'urbanisme i l'arquitectura del seu poble natal Vilanova i la Geltrú.#COACTarragona
Muere el arquitecto tarraconense Josep Ferrer Bosch
El pasado martes 13 de diciembre nos dejó el arquitecto Josep Ferrer Bosch a los 92 años. Nacido a Tarragona en 1930, Ferrer Bosch se tituló como arquitecto en la ETSAB en 1959. Alumno de Josep Maria Sostres, en 1954 empezó a trabajar en el estudio de Josep Soteras Mauri, en aquel momento arquitecto municipal de Barcelona y una de las figuras más influyentes a la escena arquitectónica de la Ciudad Condal. Como consecuencia de esta relación con Soteras, a quien podemos considerar su maestro, participó en proyectos tan relevantes como las Viviendas del Congreso Eucarístico (1952-62); el proyecto del Nou Camp, estadio del Fútbol Club Barcelona (1954-57) y en los Palacios Municipales de Deportes de Barcelona (1955) y Madrid (1959).
Al 1960, un año después de acabar la carrera, en los inicios del boom turístico de la Costa Daurada, proyectó una de las primeras urbanizaciones de Salou, Pinos Mar, también los primeros bloques de apartamentos en la playa del Racó de Vila-seca, los cuales por su singularidad aparecen en varias publicaciones del Colegio de Arquitectos; a la carretera de Salou-Cambrils realizó la urbanización Reus Mediterráneo encargada por una cooperativa.
Una característica relevante de su trabajo será la investigación de una síntesis entre arquitectura, arte y diseño. Buena muestra de esto es el edificio "1964" (Rambla Nueva 115, Tarragona, 1961-64), realizado con la colaboración del escultor Josep M. Subirachs; los portales de acceso en el edificio Aquarium (Ramón y Cajal 31-33, Tarragona, 1968) con murales cerámicos de Marcel Martí y del propio Subirachs ; o los relevos del restaurante Pez Burlón y del hotel Rovira de Cambrils, realizados por Ramon Ferran.
El año 1968 fue uno de los impulsores a Tarragona de la Llibreria de la Rambla, un referente cultural hasta 1982. Durante todo su ejercicio profesional no dejará nunca de dibujar, pintar o hacer esculturas. El año 2008 se jubila y hace orfebrería a su taller-estudio de la calle de la Granada.
La obra de Josep Ferrer Bosch, conservada desde el año 2015 al Archivo Histórico de la Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña, se nos revela inasequible en la hora de encuadrarla en criterios estilísticos. La suya es una obra ecléctica realizada casi exclusivamente a través de encargos privados resuelta siempre con gran profesionalidad y solvencia, que ya forma parte de la mejor historia de la arquitectura catalana de la segunda mitad del siglo XX.
Escrito por Jordi Guerrero, arquitecto.
Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña
Mor l’arquitecte tarragoní Josep Ferrer Bosch
El passat dimarts 13 de desembre ens va deixar l'arquitecte Josep Ferrer Bosch als 92 anys. Nascut a Tarragona l'any 1930, Ferrer Bosch es va titular com arquitecte a l'ETSAB l'any 1959. Alumne de Josep Maria Sostres, en 1954 començà a treballar a l'estudi de Josep Soteras Mauri, en aquell moment arquitecte municipal de Barcelona i una de les figures més influents a l'escena arquitectònica de la Ciutat Comtal. Com a conseqüència d'aquesta relació amb Soteras, a qui podem considerar el seu mestre, participà en projectes tan rellevants com les Habitatges del Congrés Eucarístic (1952-62); el projecte del Nou Camp, estadi del Futbol Club Barcelona (1954-57) i en els Palaus Municipals d'Esports de Barcelona (1955) i Madrid (1959).
Al 1960, un any després d'acabar la carrera, en els inicis del boom turístic de la Costa Daurada, va projectar una de les primeres urbanitzacions de Salou, Pinos Mar, també els primers blocs d'apartaments a la platja del Racó de Vila-seca, els quals per la seva singularitat apareixen en diverses publicacions del Col·legi d'Arquitectes; a la carretera de Salou-Cambrils va realitzar la urbanització Reus Mediterrani encarregada per una cooperativa.
Una característica rellevant del seu treball serà la recerca d'una síntesi entre arquitectura, art i disseny. Bona mostra d'això és l'edifici "1964" (Rambla Nova 115, Tarragona, 1961-64), realitzat amb la col·laboració de l'escultor Josep M. Subirachs; els portals d'accés a l'edifici Aquarium (Ramón y Cajal 31-33, Tarragona, 1968) amb murals ceràmics de Marcel Martí i del propi Subirachs ; o els relleus del restaurant Pez Burlón i de l'hotel Rovira de Cambrils, realitzats per Ramon Ferran.
L'any 1968 va ser un dels impulsors a Tarragona de la Llibreria de la Rambla, un referent cultural fins 1982. Durant tot el seu exercici professional no deixarà mai de dibuixar, pintar o fer escultures. L'any 2008 es jubila i fa orfebreria al seu taller-estudi del carrer de la Granada.
L'obra de Josep Ferrer Bosch, conservada des de l'any 2015 a l'Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, se'ns revela inassequible a l'hora d'enquadrar-la en criteris estilístics. La seva és una obra eclèctica realitzada quasi exclusivament a través d'encàrrecs privats resolta sempre amb gran professionalitat i solvència, que ja forma part de la millor història de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX.
Escrit per Jordi Guerrero, arquitecte.
Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
XII BIENNAL ALEJANDRO DE LA SOTA, A TARRAGONA
Es podrà veure del 13 de desembre de 2022 al 13 de gener de 2023, a la sala Sota de la Subdelegació del Govern a Tarragona (Plaça Imperial Tàrraco, 3, Tarragona).
La inauguració d’aquesta exposició itinerant és el dia 16 de desembre de 2022 a les 12 h, amb la intervenció del Subdelegat del Govern a Tarragona i del Víctor Pujol Hugàs, vocal de la junta de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Enguany, de les 55 obres inscrites en aquesta Mostra, el jurat ha decidit seleccionar-ne 23, de les quals 13 han passat a la següent fase com a obres finalistes. Finalment, el jurat ha decidit guardonar 6 obres com a guanyadores i 1 d’elles ha rebut alhora el sisè Premi Alejandro de la Sota.
Aquesta exposició, concebuda com un sistema obert amb capacitat per adoptar diverses geometries i adaptar-se a diferents espais, mostra sis audiovisuals que responen a cadascuna de les categories de la Biennal.
Consulteu les obres seleccionades aquí.
Consulteu les obres guardonades aquí.