Matèria Bosc: María Muñoz i Pep Ramis, Mal Pelo
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
El dimecres 29 de juliol a les 20 h tindrà lloc l'última de les conferències del cicle, a càrrec de María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de Mal Pelo. La xerrada anirà precedida per la projecció del vídeo "El paraíso de Nunca Jamás" (2013), de Yago de Mateo. En acabar la conferència, el president d'RCR BUNKA Fundació Privada, Ramon Folch, farà la cloenda del cicle.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
Pep Ramis (Manacor, 1962) estudia violoncel, titelles i tècniques de veu. És director d'escena, ballarí–actor, codirector de la companyia Mal Pelo i codirector de L’animal a l’esquena. Dins del grup de creació Mal Pelo desenvolupa la seva faceta de constructor d'escenografies i espais instal·latius.
María Muñoz (València, 1963) estudia música i dansa i practica l'atletisme de competició, amb formació a Amsterdam i Barcelona. És coreògrafa, ballarina i codirectora de la companyia Mal Pelo i codirectora de L’animal a l’esquena. Dins del grup desenvolupa una faceta d'investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l'escena.
Pep Ramis i María Muñoz col·laboren l'any 1988 en la creació del solo Cuarto Trastero i formen el 1989 el grup de creació Mal Pelo. El 2001 impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvio multidisciplinar en una masia de 19 hectàrees a Celrà, Girona. Un refugi que fomenta l'experimentació i l'intercanvi d'idees i experiències entre directors d'escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris. Mal Pelo és des del 2000 companyia resident a L’animal a l’esquena. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa 2002 atorgat per la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Dansa 2009 en la modalitat de creació, el Premi Ciutat de Barcelona 2017 de Dansa i el Premi de la Crítica Barcelona 2018.
Matèria Bosc: Pep Gatell, La Fura dels Baus
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dijous 30 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Pep Gatell, de La Fura dels Baus. La xerrada anirà precedida per la projecció del vídeo "Cinere" (2016), de Nuria Mosqueira.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
L’enfocament interdisciplinari de La Fura dels Baus ha portat a amalgamar allò ritual i atàvic amb tot allò hipertecnològic en l’escena: des de les primeres propostes fureres d’impacte, passant per cerimònies olímpiques, escenificacions d’òpera o produccions online. Des de 1979 la companyia també estudia les metodologies de creació del col·lectiu i la consolidació de nous discursos escènics. La capacitat de risc i de contagi creatiu ha proporcionat a La Fura un ampli reconeixement internacional, tant a nivell de públic com de crítica, i també respecte a la investigació acadèmica.
Pep Gatell (Barcelona, Espanya, 1958) participà en la creació i interpretació dels primers espectacles de la companyia que la consolidaren internacionalment, creant el llenguatge furer: el mètode de creació col·lectiva basat en la fricció. Gatell ha treballat un ampli ventall de gèneres, creant i dirigint espectacles de teatre, cinema o macroespectacles, sempre treballant amb diferents creadors, professionals, tècnics i científics. És el president de la Fundació Èpica, amb la qual La Fura projecta la seva solvència creativa i l’èxit del seu mètode a través d’un centre que reuneix aprenentatge i experiència.
Matèria Bosc: William Curtis
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dijous 23 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de William Curtis, que anirà precedida de la projecció del vídeo "Ma mére l’Oye" (Bèlgica/França, 2001), de Thierry De Mey.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
William J. R. Curtis (Birchington, Kent, Regne Unit, 1948) és historiador d’arquitectura, crític, escriptor, pintor i fotògraf. Es graduà el 1970 al Courtland Institute of Art de la Universitat de Londres i es doctorà el 1975 a la Universitat de Harvard. És un dels crítics i historiadors d’arquitectura moderna i contemporània més destacats. Ha escrit una desena de volums i monografies, els seus articles es publiquen habitualment en diaris i revistes de tot el mon, ha impartit classes a Europa, Estats Units, Àsia, Amèrica Llatina i Austràlia, i el seu llibre Arquitectura moderna desde 1900 (Phaidon, 1982; posteriorment ampliat i revisat el 1987 i 1996) és una obra de referència de la història i crítica de l’arquitectura moderna i contemporània. És autor de Le Corbusier: Ideas and Forms (Phaidon, 1986), un dels compendis més exhaustiu sobre un dels arquitectes més influents del s.XX i d’obres sobre altres mestres com l’arquitecte indi Balkrishna Doshi (Mapin, Rizzoli, 1989) o el mexicà Teodoro González de León (Arquine, Reverte, 2004). Aquestes obres es complementen amb títols dedicats a l’art, l’arquitectura i l’escultura com és el cas d’Abstractions in Space: Tadao Ando, Ellsworth Kelly, Richard Serra (Pulitzer Foundation, 2001). Ha estat guardonat amb premis a la seva tasca de crític per el Comité international des critiques d’architecture (1985), la Society of Architectural Historians (Estats Units, 1982), la Medalla de plata de la World Architectural Biennale (1989) i la Medalla Alice David Hitchcock de la Society of Architectural Historians of Great Britain (Regne Unit, 2004). Curtis tambié exposa periòdicament part de la seva obra fotogràfica i pictòrica. Actualment resideix a França.
Els camins de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta es creuen amb William J. R. Curtis amb la publicació de RCR Aranda, Pigem, Vilalta Arquitectes. Entre la abstracción y la naturaleza (Gustavo Gili, 2004). Amb el segell de RCR BUNKA Fundació Privada publica el text “La estructura de las sombras. Bell-lloc” a la monografia dedicada a les bodegues de Bell-lloc de RCR Arquitectes a Palamós, Girona, Espanya (2009). A la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018, RCR estigueren presents al Pavelló de Catalunya, dedicat al projecte de La Vila, amb l’exposició “RCR. Somni i Natura” i en el qual convidaren Curtis a reflexionar junts sobre com crear coneixement i noves formes de comunicar l’art i l’arquitectura.
Matèria Bosc: María Langarita
Aquest programa consisteix en un cicle d'11 conferències sobre arquitectura i paisatge, obertes al públic, amb la participació de destacats artistes i professionals provinents del món de l'arquitectura, la fotografia, les arts escèniques, la dansa, el món audiovisual i l'art sonor. Les conferències, que es retransmetran per streaming, s'acompanyen cada una d'una vídeo-creació.
En el marc d'aquest cicle, el proper dimarts 14 de juliol a les 20 h tindrà lloc una conferència a càrrec de María Langarita, que anirà precedida de la projecció del vídeo "El Bosque Hueco de Lucía Loren" (2004), dirigit per Juanma Valentín i Lucía Loren.
La conferència es podrà seguir en directe a través del web d'RCR.
María Langarita (Saragossa, 1979) és Doctora en Arquitectura per l'ETSAM i professora de Projectes a la mateixa escola. El 2005 va fundar, juntament amb Víctor Navarro, l'estudi d'arquitectura Langarita-Navarro, amb seu a Madrid, on dissenyen i dirigeixen equips de treball per a, impulsats per la innovació i la imaginació, ajudar a connectar desitjos i coneixement, recursos i tècnica, expectatives i experiència.
La seva obra ha rebut diversos premis internacionals, com la Menció especial a l'arquitecte emergent del Premi Mies van der Rohe (2013), pel projecte de la Red Bull Music Academy, i el premi ar+d Award for Emerging Architecture (2012). També han rebut premis nacionals com el premi de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013), el Premi COAM (2013), el Premi AD Heineken Nous Valors (2013) o el Premi FAD d'Arquitectura (2012).
El seu treball ha estat seleccionat en diverses mostres, com la Biennal d'Arquitectura de Venècia (2014 i 2008), la Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme (2014) o la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2013 i 2011), i també ha estat exposat a l'Architekturzentrum de Viena (2014) i el Royal Institute of British Architects (2013) i la seva obra forma part de la col·lecció permanent del Centre Pompidou. El 2011 van ser convidats a participar a l'International Young Architects Program organitzat pel MoMA PS1 de Nova York i la Fondazione MAXXI de Roma.