Síntesis Arquitectòniques 2022. 'Juha Leiviskä: Una aproximació fenomenològica a la seva arquitectura', a càrrec de Sara Molarinho
La tesi és un estudi fenomenològic de l'obra de l'arquitecte finlandès Juha Leiviskä. L'interès per l'impacte de l'arquitectura en els habitants i la percepció de l'espai per part d'aquests porta a qüestionar com es té en compte l'experiència espacial des de la fase projectual. En aquesta presentació s'evidenciarà com es creua el context local i cultural de l'arquitectura finlandesa, amb l'obra de J. Leiviskä i els escrits de J. Pallasma sobre fenomenologia, per establir un diàleg entre la teoria i la pràctica arquitectònica. A partir d'aquesta investigació, s'intenten valorar els elements sensitius de l'arquitectura en la percepció espacial i es pretén mostrar com es pot adaptar aquesta manera de fer arquitectura a altres contextos i processos constructius, que permeten crear arquitectures sensibles a la nostra manera d'habitar.
Sara Molarinho
Arquitecta portuguesa per la Universitat Lusíada de Lisboa, ha estat radicada a Barcelona des del 2014 al 2022, anys en què s'ha dedicat a la pràctica arquitectònica i a la recerca a través de la realització del doctorat en Projectes Arquitectònics, a l'ETSAB – Universitat Politècnica de Catalunya. Compta amb certificat a Neuroscience for architecture per Newschool of Architecture a San Diego, Califòrnia i diferents formacions a l'àrea de la fenomenologia i experiència sensorial en arquitectura. La seva tesi doctoral s'ha enfocat a valorar i emfatitzar la importància de l'experiència corpòria i social a l'arquitectura des del procés de projecte, analitzant casos d'estudi de Juha Leiviskä en el context de Finlàndia i Palestina. Actualment es troba a Barranquilla, Colòmbia, desenvolupant un projecte de recerca a la Universitat de la Costa i com a Coordinadora de l'àrea de Projectes a la mateixa Universitat.
Jornada tècnica online: "Gestió eficient del despatx d'arquitectura: Avant Manager"
El proper dimarts 18 d’octubre a les 12 h tindrà lloc la Jornada Tècnica “Gestió Eficient del despatx d’arquitectura: Avant Manager” en format online.
L’objectiu de la sessió és parlar d’Avant Manager, un software desenvolupat específicament per a la gestió eficient del despatx d’arquitectura.
Continguts i ponents:
- Gestió intel·ligent d’emails.
- Gestió eficient de fotografies.
- Planificació de projectes: Gantt, Kanban, Control de Càrrega de Treball
- Generació automàtica d’ofertes d’honoraris, factures, tiquets de despeses i currículums de projectes
- Creació automàtica de carpetes dels projectes i organització de documents
- Control de costos, marges i producció, dels projectes i del despatx. Business Intelligence
- Gestió de vacances i absències de l’equip, control de la jornada laboral
- Registre de temps invertit en els projectes
- Gestió de clients: CRM
- El despatx a la butxaca: App
- Entorn col·laboratiu i teletreball
- Precs i preguntes
Inaugura i modera la sessió: Alberto López, coordinador de l'Escola Sert, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Presentació: Jordi Oliva Natal càrrec CEO d’Avant Manager.
Per seguir la sessió online, inscriu-te aquí.
Ciclo Síntesis Aquitectónicas 2022. Arquitectura sembrada: atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura, a cargo de Monica Tarrega Klein
El Departamento de Cultura de la Demarcación de Girona del COAC ha programado para este mes de octubre una nueva edición del ciclo Síntesis Arquitectónicas para difundir tesis doctorales recientes donde la temática tiene relación con la arquitectura. En la primera sesión, la arquitecta Monica Tarrega Klein presentará su tesis titulada 'Arquitectura sembrada; atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura', que tendrá lugar el jueves 13 de octubre, a las 19 horas, en línea a través del Youtube de la Demarcación de Girona del COAC.
Tarrega mostrará algunas cuestiones descubiertas en la tesis doctoral, que se desarrolló como atlas con la intención de que se pudiera utilizar como manual, como una herramienta proyectual al alcance de estudiantes y arquitectos.
El llamamiento de los espectáculos naturales lleva a imaginar, soñar, divagar y cuestionar, provocando que el proyectista se encuentre con límites de diverso tipo y busque trucos, técnicas, hallazgos, ideas luminosas, innovaciones. Algunos son fronteras franqueables mientras que otros son difíciles de abarcar.
Así sucede cuando se intenta incorporar la vegetación como herramienta proyectual. Aparecen entonces múltiples cuestiones, cuando se está rozando o incorporando otras disciplinas y se desconoce cuáles son los aspectos relevantes. Estas cuestiones que surgen son algunas de las siguientes: ¿Qué conocimientos son imprescindibles para poder incorporar la vegetación?, ¿se puede incorporar la vegetación como una herramienta proyectual más?, ¿cómo debemos aproximarnos a otras disciplinas?
Lo más relevante es el encuentro entre el mundo vegetal y lo construido. La intersección entre ambos mundos implica un acercamiento delicado y con propensión al deterioro, dado que llega a poner en riesgo la supervivencia de la flora o del soporte que la sustenta. El contacto entre ambas partes es por sí mismo conflictivo porque la vegetación es un elemento vivo, en crecimiento, mientras que la edificación es, en cambio, estática. El árbol puede morir si no tiene las condiciones naturales mínimas. En contraposición, las ruinas son la consecuencia de la depredación del clima y la vegetación. En principio, la flora y lo construido son enemigos mortales.
Monica Tarrega Klein
Arquitecta por la ETSAV, Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) y Doctora con la tesis Arquitectura sembrada, atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura (2018).
Es profesora de Proyectos en la ETSAB-UPC desde 2016 y está a cargo de la asignatura DOMESTICA del master "Proyecto, proceso y programación". Ha sido profesora de Proyectos en FIU (Florida International Univerity, Miami, EE. UU.) y en Elisava.
Hace 25 años, fundó el despacho ESCALA UNO UNO, donde se han perfilado proyectos con la voluntad de ir más allá de las soluciones inmediatas para dar respuestas sintéticas y elaboradas a necesidades y demandas; mientras que, en paralelo, se planteaba una investigación teórica y aplicada que nutre la conceptualización y genera reflexión.
Cicle Síntesis Aquitectòniques 2022. Arquitectura sembrada: atles d'encontres entre vegetació i arquitectura, a càrrec de Monica Tarrega Klein
El Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC ha programat per aquest mes d’octubre una nova edició del cicle Síntesis Arquitectòniques per difondre tesis doctorals recents on la temàtica té relació amb l’arquitectura. En la primera sessió, l’arquitecta Monica Tarrega Klein presentarà la seva tesi titulada ‘Arquitectura sembrada; atles d’encontres entre vegetació i arquitectura’, la qual tindrà lloc el dijous 13 d’octubre, a les 19 hores, en línia a través del Youtube de la Demarcació de Girona del COAC.
Tarrega mostrarà algunes qüestions descobertes a la tesi doctoral, que es va desenvolupar com a atles amb la intenció que es pogués utilitzar com a manual, com una eina projectual a l’abast d’estudiants i arquitectes.
La crida dels espectacles naturals porta a imaginar, somiar, divagar i qüestionar, provocant que el projectista s’hi trobi amb límits de diversa mena i busqui trucs, tècniques, troballes, idees lluminoses, innovacions. Alguns són fronteres franquejables mentre que altres són difícils d’abastar.
Així succeeix quan s’intenta incorporar la vegetació com a eina projectual. Apareixen llavors múltiples qüestions, quan s’està fregant o incorporant altres disciplines i es desconeix quins són els aspectes rellevants. Aquestes qüestions que sorgeixen són algunes de les següents: Quins coneixements són imprescindibles per poder incorporar-hi la vegetació?, es pot incorporar la vegetació com una eina projectual més?, com hem d’aproximar-nos a altres disciplines?
El més rellevant és l’encontre entre el món vegetal i allò construït. La intersecció entre ambdós mons implica un acostament delicat i amb propensió al deteriorament, donat que arriba a posar en risc la supervivència de la flora o del suport que la sustenta. El contacte entre ambdues parts és per si mateix conflictiu perquè la vegetació és un element viu, en creixement, mentre que l’edificació és, en canvi, estàtica. L’arbre pot morir si no té les condicions naturals mínimes. En contraposició, les ruïnes són la conseqüència de la depredació del clima i la vegetació. En principi, la flora i allò construït són enemics mortals.
Monica Tarrega Klein
Arquitecte per l’ETSAV, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Doctora amb la tesi Arquitectura sembrada, atlas de encuentros entre vegetación y arquitectura (2018).
És professora de Projectes a l‘ETSAB-UPC des de 2016 i està a càrrec de l’assignatura DOMESTICA del master "Proyecto, proceso i programación”. Ha sigut professora de Projectes a FIU (Florida International Univerity, Miami, EUA) i a Elisava.
Fa 25 anys, va fundar el despatx ESCALA UNO UNO, on s’han perfilat projectes amb la voluntat d’anar més enllà de les solucions immediates per donar respostes sintètiques i elaborades a necessitats i demandes; mentre que, en paral·lel, s’hi plantejava una investigació teòrica i aplicada que nodreix la conceptualització i genera reflexió.