La construcció a la Xina viu un alentiment important des de mitjans del 2014. La primera meitat del 2015 l’activitat ha caigut un 16% respecte el mateix període de l’any anterior i notícies d’acomiadaments o de reduccions salarials comencen a ser habituals tant en despatxos locals com estrangers.  Segons bmiresearch, la previsió de creixement del sector pel període 2015-2019 és del 4,7% anual, una xifra que queda molt per sota del quasi 10% que s’ha viscut durant el període anterior (2010-2014).

Les empreses xineses ja fa temps que saben que han de sortir a fora a buscar nous mercats i noves fonts d’ingressos. Les que van fer els deures en el seu moment, van invertir en elles mateixes i van preparar aquesta sortida ja fa uns quants anys.

Les empreses d’arquitectura i enginyeria en millor disposició per sortir a competir al mercat global són les anomenades Local Design Institute (LDI). Els LDI són les empreses amb certificació A és a dir, les úniques legalment capacitades per firmar projectes arquitectònics. La majoria dels 1800 LDI són encara empreses públiques; reminiscència del passat més comunista, ja que fins pràcticament el 1990 el mercat no es va obrir a la iniciativa privada. Acostumen a tenir entre 1000 i 4000 treballadors i, tot i que només representen el 20% del total de les 8000 empreses d’arquitectura que hi ha al país, són les que en general dominen el panorama arquitectònic a la Xina.

Per facturació i segons les dades publicades per ENR l’any 2015, alguns dels principals LDI són CADR (China Architecture Design & Research) amb $994M/any, TJAD (TongJi Architectural Design Group) amb $496M/any, CCDI Group (China Construction and Design Institute) amb $360M/any i SMEDI (Shanghai Municipal Engineering design Institute) amb $340M/any, entre altres.  

未雨绸缪  Cava un pou abans no tinguis set   

Sota els auspicis de la bonança econòmica dels darrers anys, les empreses d’arquitectura han crescut, s’han professionalitzat i es veuen amb capacitat de sortir a competir amb empreses internacionals. Ja fa temps van incorporar a les seves files arquitectes i mànagers occidentals. Als darrers anys també ho han fet tota una generació de joves arquitectes xinesos que s’han format a les millors universitats d’EEUU, Austràlia i Europa i que retornen al seu país d’origen coneixent les dues cultures de primera mà. Després d’anys de molta activitat, les empreses disposen d’un coixí financer important i, a més, en cas de tractar-se d’empreses públiques, compten també amb el suport dels principals bancs, també públics, del país.

Internacionalitzar-se, sí. Però on?

Per proximitat geogràfica i cultural, la primera destinació lògica sembla els mercats emergents del sud-est asiàtic, com Vietnam o Malàisia, en busca de projectes. O Austràlia i Corea, per adquirir talent o especialització. L’altra opció és seguir els seus clients. Per exemple, a l’Àfrica, on grans promotors xinesos duen a terme projectes finançats pel govern xinès.

Per desconeixement del mercat, dificultats culturals i/o comunicatives, l’expansió sovint es duu a terme mitjançant l’adquisició d’una firma local en funcionament. Amb l’adquisició aconsegueixen posicionament en un nou mercat, però també guanyen nou talent i noves línies d’especialització. Alguns dels principals LDI ja van fer aquest procés fa uns anys. Com J. Poveda explica molt bé als seus articles, és el cas de CADR, que el 2012 va comprar CPG Corp, una firma de Singapur que havia col·laborat amb HOK a l’aeroport de Qatar, per $100 milions. El 2013 el CCDI va comprar la firma australiana PTW per $15 milions, i ECADI el 2014 va adquirir la firma de disseny d’interiors Wilson Associates.

I Occident?

Si bé Europa i els EEUU eren uns mercats inicialment complicats per a les empreses xineses, aquesta tendència recentment ha canviat. Un Yuan enfortit, un tipus d’interès favorable i el fet d’haver assolit un nivell homologable a nivell internacional, han fet que notícies d’empreses xineses desembarcant a casa nostra siguin habituals.  

Les empreses d’arquitectura seguiran a la resta. No trigarem a veure LDIs adquirint o fusionant-se amb empreses d’arquitectura locals o obrint oficines pròpies. I tenen suficients motius per fer-ho. Per començar, els seus clients (Wanda, Vanke, Greenland...) ja són aquí: si no els volen perdre els han d’oferir serveis localitzats. Per altra banda, vindran buscant col·laboracions amb empreses locals. I aquesta pot ser una relació satisfactòria per a les dues parts. Les empreses xineses busquen en les europees el plus de disseny que elles encara no han assolit. Aquestes, a canvi, poden aportar el requisit necessari per accedir a molts projectes: un portfoli, pel que fa a metres quadrats construïts i facturació, que molt poques empreses d’aquí poden igualar.

Isabel Cotchà i Pagans, arquitecta. Corresponsal de Xangai, Xina.