Propers Actes
Dj, 28 novembre
a les 10h
Cicle Next Generation: Visita a la Transformació dels...
Cicle Next Generation: Visita a...
Dj, 28 novembre
De 17 a 18.30 h
Jornada 'Tecnologies digitals i patrimoni...
Jornada 'Tecnologies...
Dm, 03 desembre
a les 17.30 h
Presentació de l'Agrupació d'Arquitectes Sènior...
Presentació de l'Agrupació...
Del Dm, 03 desembre fins Dg, 23 febrer
De dilluns a dissabte...
Exposició: Jocs a l'ombra. Manuel Valls Vergés
Exposició: Jocs a l'ombra....
MIRALL TRENCAT
Imatge:
Josep M. Solé Gras
L’exposició “Mirall trencat” de l’Arquitecte Josep Josep M. Solé Gras s’emmarca en el festival de fotografia SCAN 2014 i està organitzada per el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Demarcació de Tarragona. Es podrà veure del 16 d’octubre al 21 de desembre de 2014 al COAC i la inauguració està prevista pel dimarts 28 d’octubre a les 19 h. L’entrada és gratuïta.
Sobre unes parets centenàries, un mirall trencat. La memòria esmicolada congela el moment i el fa transcendent. Les traces del temps es multipliquen o es neguen, tot insinuant realitats imaginades. La mirada, volgudament parcial i fragmentada, interpel•la el visitant i li demana complicitat.
Josep M. Solé Gras (2014)
Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia, amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb un braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué tan llarga com embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? (…)
Mercè Rodoreda. Mirall trencat (1974)
Sobre unes parets centenàries, un mirall trencat. La memòria esmicolada congela el moment i el fa transcendent. Les traces del temps es multipliquen o es neguen, tot insinuant realitats imaginades. La mirada, volgudament parcial i fragmentada, interpel•la el visitant i li demana complicitat.
Josep M. Solé Gras (2014)
Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia, amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb un braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué tan llarga com embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? (…)
Mercè Rodoreda. Mirall trencat (1974)