Barcelona lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a l’arquitecte Ricard Bofill
La condecoració, que es va aprovar per unanimitat en una sessió plenària el juny del 2022, poc després de la seva mort, reconeix “la contribució a l’arquitectura i urbanisme català i universal de Bofill i la seva obra vinculada a la ciutat de Barcelona.”
Barcelona i Bofill
Collboni ha volgut remarcar aquest fet, destacant que Ricard Bofill era "profundament barceloní", ja que "defensava la ciutat i imaginava ciutats amb identitat pensades per als seus habitants". De la mateixa manera, l'arquitecte volia recuperar la plaça mediterrània com a lloc de trobada i convivència, així com la construcció de llocs connectats dins la ciutat i no construir edificis aïllats. Per això, va dedicar bona part de la seva activitat a projectes residencials, incloent-hi habitatges socials.
La petjada arquitectònica de Bofill
L'arquitecte barceloní ha estat un referent en arquitectura, disseny i planificació urbana, amb obres arquitectòniques a més de 40 ciutats. El seu llegat va més enllà dels seus edificis icònics, ja que "ell captava l’esperit del lloc on havia de construir per adaptar-lo a l’interior dels edificis”.
Algunes de les seves obres més reconegudes a la ciutat comtal són l’Hotel Vela de Barcelona (2008), el Teatre Nacional de Catalunya (1997), la Terminal 1 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat (2010), l’edifici d’INEFC a Montjuïc (1990) o el Walden a Sant Just Desvern (1974).
Entre les obres internacionals, destaquen la seu de l’empresa JP Morgan a Chicago (2003), el Santuari de Meritxell d’Andorra (1974) i el Monument a Catalunya, al Pertús (1976).
Altres premis i reconeixements
Al llarg de la seva trajectòria professional, ha estat designat membre honorari de l'American Institute of Architects i Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de França i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. Una bona mostra són la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize i la distinció Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França.
