A Colòmbia, tal com passa en altres països, la descarbonització a l'arquitectura ha adquirit importància com a resposta a la urgència d'abordar el canvi climàtic i reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Tot i que les iniciatives i polítiques específiques (Llei 2099 de 2019 transició energètica) poden evolucionar, aquí hi ha algunes tendències i accions que poden estar influint en la descarbonització de l'arquitectura a Colòmbia:

1. Regulacions i polítiques: El govern colombià pot implementar regulacions i polítiques que fomentin la sostenibilitat a la construcció. Aquestes polítiques poden incloure estàndards deficiència energètica, requisits per a l’ús de materials sostenibles i la promoció d’energies renovables en els projectes de construcció. A més, el Ministeri d’Habitatge, Ciutat i Territori de Colòmbia ha desenvolupat una sèrie de programes i projectes per promoure la descarbonització de l’arquitectura. Aquests programes inclouen el Programa d'Arquitectura Sostenible (PAS), que ofereix assistència tècnica als constructors per implementar pràctiques de construcció sostenibles.

2. Certificacions sostenibles: L'adopció de certificacions sostenibles, com ara LEED o el Sistema d'Avaluació de Sostenibilitat d'Habitatges (Ces) a Colòmbia, pot ser una estratègia per fomentar la descarbonització a l'arquitectura. Aquestes certificacions reconeixen i promouen pràctiques sostenibles en el disseny i construcció d'edificacions.

3. Col·laboració entre sectors: La col·laboració entre el govern, el sector privat, les institucions acadèmiques i la societat civil és fonamental per impulsar la descarbonització a l'arquitectura. Això podria incloure la promoció de recerca i desenvolupament en tecnologies sostenibles, així com la sensibilització i l'educació sobre pràctiques arquitectòniques sostenibles.

4. Energies renovables: Colòmbia té un gran potencial per aprofitar fonts d'energia renovable, com ara l'energia solar, l'energia eòlica i la hidroelèctrica. La integració de tecnologies d'energies renovables al disseny arquitectònic pot contribuir significativament a la descarbonització.

5. Innovació en materials de construcció: La recerca i l'adopció de materials de construcció amb baixes emissions de carboni i opcions sostenibles és essencial. Això podria incloure l’ús de materials locals, reciclats o de baix impacte ambiental. L'ús de materials de construcció sostenibles: Els materials de construcció sostenibles, com ara la fusta, el bambú i els materials reciclats, produeixen menys emissions de GEH que els materials de construcció convencionals.

6. Educació i capacitació: La formació d’arquitectes, enginyers i professionals de la construcció en pràctiques sostenibles i tècniques de disseny eficients des del punt de vista energètic és crucial per avançar en la descarbonització. Les universitats ja estan implementant assignatures o espais d'aprenentatge per crear més consciència i sobretot professionals amb la informació suficient per afrontar aquests nous reptes.

És important tenir en compte que la situació pot canviar amb el temps i noves polítiques i projectes poden sorgir per abordar específicament la descarbonització de l'arquitectura a Colòmbia. La participació de tots els actors involucrats és clau per assolir avenços significatius en aquest àmbit.

La descarbonització és un desafiament urgent per a Colòmbia. Tanmateix, també és una oportunitat per crear un futur més sostenible, resilient i pròsper. Per assolir les metes de descarbonització, cal un esforç conjunt del govern, el sector privat, l'acadèmia, la societat civil i els ciutadans.

1. Implementar un pla d'acció nacional per a la descarbonització amb metes ambicioses i terminis específics.

2. Crear un fons nacional per a la descarbonització per finançar projectes a tots els sectors.

3. Enfortir l'educació i la capacitació en temes de canvi climàtic i descarbonització.

4. Promoure la participació de la societat civil en el procés de descarbonització.

La descarbonització no és una opció, és una necessitat. Colòmbia té el potencial per ser líder a la lluita contra el canvi climàtic i la construcció d'un futur sostenible.

AutoRodolfo Torres Puyana. Arquitecte. Corresponsal del COAC a Bucaramanga, Colòmbia. Febrer 2024.

Amb la col·laboració de: Sergio A. Tapias Uribe Arquitecte, Degà Facultat d'Arquitectura U. Santo Tomas - Colòmbia.