La Demarcació de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya presenta l’activitat de la construcció i la rehabilitació a la província durant aquest any 2022 a partir dels projectes d’execució necessaris per poder començar les obres. 

Les dades mostren un creixement gradual
Aquest 2022, la superfície visada a la Demarcació de Girona presenta un creixement de l’1,56% respecte a 2021, i aproximadament un 16% més que el 2019, just abans de la pandèmia. En xifres absolutes, l’any 2022 s’ha tancat amb 684.742 m2, 10.498 m2 més que el 2021, una xifra que representa el 14,82% de la superfície total visada a tot Catalunya (4.620.037 m2).Les dades mostren un creixement gradual iniciat el 2013, a excepció de l’any 2018 on va ser més accentuat a causa de cinc grans projectes, i el 2020 que va patir una baixada per l’impacte de la pandèmia. 

A escala comarcal, el Baix Empordà (172.664 m2) i l’Alt Empordà (132.370 m2), juntament amb el Gironès (116.420 m2) i la Selva (107.813 m2) són les que més m2 han visat, mantenint la mateixa tendència els dos últims anys. Cal destacar la reducció del 31,32% del Gironès respecte a l’any anterior, essent l’única comarca gironina que disminueix la superfície total visada. 

Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 336.021 m2 corresponen a obres de <500 m2, 201.416 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 94.900 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 50.465 a aquells de més de 10.000 m2.

En l’àmbit comarcal, a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, els expedients presentats corresponen, majoritàriament, a projectes de <500 m2 que, principalment, són habitatges unifamiliars aïllats o adossats.

Quant a projectes de >10.000 m2, es visualitza que en són tres i estan emplaçats a l’Alt i Baix Empordà, i a la Selva.

Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2022 se n’han registrat 2.232, la xifra més alta de l’última dècada i que representa un augment del 5,73% respecte a 2021, i un 11,88% sobre 2019. 

Per comarques, el Baix Empordà amb 608, l’Alt Empordà amb 470, el Gironès amb 340 i la Selva, amb 385 són les que més expedients tenen. A escala municipal són les poblacions de Girona (93), Lloret de Mar (84), Begur (69), Calonge (62), Roses (57) i Olot (51) les que han visat més expedients. 

Poc impacte dels fons Next Generation
Les dades sobre rehabilitació encara no mostren l’impacte del programa d’impuls a la rehabilitació finançat a través dels fons europeus Next Generation. En el conjunt de la demarcació, la gran rehabilitació ha crescut un lleuger 4,3% respecte a l’any 2021, i un 8,5% respecte al 2019, situant-se en 224.031 m2 visats durant el 2022. Aquesta xifra, que és un 34% del total de superfície visada a la demarcació, percentatge molt similar als darrers tres anys, representa el 20% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.122.682 m2). 

Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Tanmateix, cal destacar el Ripollès, on el pes entre obra nova i rehabilitació és el més elevat (73%), tendència general en els últims anys en aquesta comarca. 

L’obra nova es manté igual que el 2021
Aquest 2022, l’obra nova s’ha mantingut en m2 (només ha crescut un 0,1% respecte a l’any passat). En xifres absolutes s’han visat 442.585 m2, i continua tenint un pes predominant del 66% respecte a la rehabilitació. Aquesta xifra representa el 12,93% del total de superfície d’obra nova visada a Catalunya (3.422.925 m2). 

Per comarques, visualitzem que a l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva són les que tenen més m2 d’obra nova visada, com ja passava l’any passat.

La creació de nous habitatges continua per sota dels nivells òptims
L’habitatge a la Demarcació de Girona mostra xifres pràcticament iguals que l’any passat, tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació. Així, el 2022 s’han visat 485.719 m2 d’habitatge – comptant obra nova i rehabilitació – (1,2% més que el 2021 i el 18,2% més que el 2019). Respecte al nombre d’habitatges, l’any 2022 s’han visat 1.668 habitatges de nova creació, un 2,46% menys que el 2021 (que van ser 1.710), però un 17,13% més respecte a l’any 2019 (1.424). 

En general, totes les comarques mostren un augment a excepció del Gironès i el Baix Empordà, que pateixen una disminució respecte a l’any passat, però encara són aquelles on es visen més habitatges de tota la província. Tot i aquesta reducció en nombre d’habitatges, segueixen essent les comarques amb més habitatges nous, amb 404 i 330, respectivament, juntament amb l’Alt Empordà, amb 223 habitatges. A la resta de comarques veiem que la Cerdanya amb 150, augmenta el 30,43% respecte a l’any anterior (115); el Pla de l’Estany amb 86, també puja el 16,22% (74); la Garrotxa amb 155 augmenta el 19,23%, el Ripollès amb 68 habitatges també puja un 30,77% respecte a l’any 2021; i, finalment, la Selva amb 241, té un creixement del 22,96% envers l’any anterior.

En superfície, les dades són força similars a les de nombre d’habitatges, essent el Baix i l’Alt Empordà, amb 122.222 m2 i 77.711 m2, respectivament, el Gironès amb 93.143 m2, i la Selva, amb 73.298 m2, les que destinen més m2 a habitatge. Seguidament, trobem la Garrotxa amb 37.928 m2, la Cerdanya amb 34.811 m2, el Ripollès amb 24.029 m2, i el Pla de l’Estany amb 20.638 m2. 

Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 180.898 m2. En percentatge, la província creix un 2,1% respecte a 2021, i l’11,8% respecte a 2019. Per àmbits, la superfície en hostaleria creix considerablement després de quatre anys, igual que en educació i, en menor mesura, les oficines. La sanitat (-62,1%) i el comerç (-5,2%) mostren un decreixement. Cal remarcar que els projectes públics dels àmbits educació, infraestructures o sanitat no tenen l’obligació de visar-se, per tant, aquestes dades només fan referència a projectes on la promoció és privada o aquells que les institucions han visat.