REvista de corresponsals: La pandèmia a Alemanya: Què s’espera del 2021?
La crisi ocasionada pel coronavirus afecta menys del temut al sector de la construcció a Alemanya, que està estable gràcies a les mesures de suport estatals. Però, que s’espera del 2021?
A excepció d’alguns despatxos petits o arquitectes molt enfocats en fires, showrooms i màrqueting, l’àmbit de l’arquitectura a Alemanya aguanta prou bé la sotragada de la covid-19. Naturalment, aquest sector també ha comptat i compta amb ajudes estatals: ajudes directes al març d’entre 4.000 i 15.000€, Kurzarbeitgeld ≈ ERTO, reducció del pagament d’impostos, etc. Segons uns enquesta feta pel Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Enginyers, a finals de setembre de 2020 un quart dels despatxos rebien encara ajudes estatals.
Els projectes continuen el seu camí amb un ritme lleugerament més lent (visats, canvis en plans d’usos,…) però en cap moment hi ha hagut una pausa en el sector. Les obres segueixen el seu curs i, fins i tot, el número de visats a l’agost era superior al del 2019 al mateix mes. La contractació, però, sí que ha baixat lleugerament respecte l’any anterior.
El teletreball també s’ha establert en el sector, però tampoc es renuncia completament a l’oficina. I entre mascaretes, màquines de filtre i ventilació creuada a 5°C, està tothom expectant per veure les conseqüències que resulten de l’any que aviat deixarem enrere.
Els analistes, segons la plataforma alemanya “Competition-online”, esperen pel 2021 un estancament del sector de la construcció, degut a que els efectes de la conjuntura general arribaran en diferit al sector de la construcció. I potser succeeix en l’àmbit d’oficines, però en l’àmbit de l’habitatge es fa difícil de creure. Des de fa anys hi ha una forta demanda d’habitatge a les grans ciutats. I, de fet, actualment, falta personal qualificat en el sector.
A part de la incertesa pel futur del sector, la crisi de la pandèmia ha posat en relleu, també a Alemanya, problemes existents que ara s’han amplificat i en els quals caldrà treballar-hi intensivament en els propers anys. I l’arquitectura i tot el sector de la construcció hi tenen molt a dir. El problema de la crisi climàtica, els preus excessius en habitatge, la mobilitat i l’espai públic són alguns dels temes que el Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg ha posat sobre la taula en un document que han elaborat per obrir el debat sobre quina ciutat volem. Com ha de ser la mobilitat si la gent se’n va a viure als afores degut als alts preus en habitatge i l’opció al teletreball? Com ha de ser el transport públic si actualment es prioritza el vehicle privat (cotxe/bicicleta)? Quin espai es dona als cotxes envers a les persones dins la ciutat? Certa densitat sí, però quins mínims s’haurien de complir? Com es pot crear/fer accessible a la gent més espai dins la ciutat? Quins espais de l’habitatge podrien ser públics i quins s’haurien de mantenir privats? Com poden ser els edificis flexibles en ús? Com es poden reutilitzar els edificis d’oficines buits? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen.
A mitjans de setembre de 2020, la Presidenta de la Comissió Europea Úrsula von der Leyen explicava en un discurs la importància d’un canvi en la manera de construir, ja que “els nostres edificis causen un 40% de les nostres emissions. Han de ser menys cars, malgastar menys i ser més sostenibles.” D’aquesta manera anunciava la necessitat de crear un organisme europeu promogut per la Unió Europea, que treballi per una renovació del sector, des dels projectistes fins a la indústria, enfocada a reduir la petjada de carboni, fer habitatges a preus assequibles i, tot això, des d’una comissió d’experts que treballin també per a donar un nou caràcter als nous edificis i ciutats de la societat actual. Aquesta comissió d’experts englobaria artistes, arquitectes, enginyers, estudiants, dissenyadors... per, junts, crear una nova Bauhaus, “La Bauhaus de la Terra”.
En la mateixa línia treballa l’arquitecta en cap a Berlín, Regula Lüscher, que té molt clar que cal l’acció política per a fer créixer una nova indústria de la construcció, on s’eviti l’ús del formigó i es promogui, al seu lloc, l’ús de matèries primeres renovables com la fusta. Segons ella, “la indústria ha d’evolucionar. A la regió hi ha fusta però falta el know-how. Hem de tenir una indústria de la fusta 4.0 per Berlín.” Per això, per a que les empreses vegin que hi ha mercat i vulguin reorientar-se en la fusta, crearan un barri de construcció únicament de fusta a l’espai de l’actual aeroport Tegel, que deixarà de funcionar amb la finalització de les obres del nou aeroport Berlín Brandenburg. A més, volen que sigui una ciutat-esponja (Schwammstadt), que absorbeixi el màxim d’aigua en el terra i cobertes, per a poder fer baixar la temperatura en períodes extremadament càlids. Paral·lelament també es podrà fer servir l’aigua per a la vegetació de les façanes.
Esperem doncs, que el 2021 ens porti més iniciatives com aquestes i que anem, entre tots i totes, desxifrant les oportunitats que ens dona aquest nou marc excepcional per a crear un nou concepte d’arquitectura i de ciutat.
Guida Maymó Camps, arquitecta. Corresponsal del COAC a Hamburg, Alemanya. Novembre 2020
Referències:
“La ciutat després del corona”, document Col·legi d’Arquitectes d’Hamburg
https://www.akhh.de/fileadmin/user_upload/PM_Chancen_f%C3%BCr_die_Nach-Corona-Stadt.pdf
“El corona accelera processos urbans”, article de Competition-online
„La Nova Bauhaus Europea, la iniciativa europea de la Ursula von der Leyen“, article de Baunetz
“La construcció espera encara un cop de covid”, article de competition-online
“Com els va als despatxos en la crisi”
https://www.competitionline.com/de/news/markt/wie-es-planungsbueros-in-der-krise-ergeht-2911.html
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español