Com tothom ha pogut veure, des de ja fa un any i mig, la línia política i econòmica dels Estats Units ha canviat respecte del que havia estat durant els anys anteriors. El creixement i lideratge d'un país que ha volgut ser referent durant dècades, és qüestionat durant aquests dies, i no és clar encara quin és el pla directiu dels esdeveniments que es succeeixen setmana rere setmana.

La Bay Area (i tota la resta dels Estats Units) viu un clima d'incertesa a l'escenari polític on el show és diari i el més impensable pot passar qualsevol dia en qüestió de segons. Tots seguim l'actualitat i ens preparem per qualsevol canvi sobtat. A San Francisco però, amb la tradició progressista que el defineix, el clima que es viu és l'associatiu per intentar fer-hi front: individualment, molts ciutadans s'esforcen per agrupar-se i, tant per establir col·lectius de pressió que lluitin per tirar enrere lleis extremes, com per crear programes per ajudar a aquell sector de la societat que es veu greument afectat per les decisions polítiques radicals. Els temes que s'han viscut més a prop a Califòrnia aquest any, on el sector immigrant des de Mèxic és històric, han estat les polítiques al voltant dels “Dreamers” i el drama de la tan actual separació de famílies immigrants, que ha deixat desprotegits i desats en camps d'estada temporal a milers d'infants. Des de la ciutat ja s'han organitzat diverses associacions per manifestar-se i expressar la seva indignació a les classes polítiques governants.

En el marc d'aquest clima polític i social, Califòrnia segueix apostant per normatives el més progressistes possibles i la Bay Area segueix desenvolupant la bombolla econòmica que porta generant-se els últims 15 anys.

A nivell estatal, una de les normatives renovadores que el govern californià acaba d'implantar és la creació d'una sèrie d'objectius en l'àmbit de la sostenibilitat basats en l'Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible, de les Nacions Unides. Entre aquests objectius, s’ha prioritzat el d'aconseguir que, des de l'actualitat i fins al 2020, tota nova construcció d'habitatge haurà de ser ZNE (zero net energy), és a dir, edificis d'energia neta 0. Un altre objectiu que San Francisco, entre altres ciutats ha adoptat, és que pel 2030 tota la ciutat haurà de ser lliure de carbó. Això vol dir que en aquests propers 12 anys, les fonts d'energia de la ciutat hauran d'ésser purament sostenibles. Actualment, la ciutat obté un 41% de la seva energia de fonts renovables, però el compliment d'aquest objectiu no serà tasca fàcil: la inversió en infraestructura pública no és suficient i la xarxa de distribució elèctrica és obsoleta. En aquesta situació, la feina d'investigació de companyies com Tesla esdevindrà essencial en l'emmagatzematge de KW sostenibles que puguin redistribuir-se a la xarxa general segons la demanda.

La majoria d'aquestes companyies tecnològiques pioneres estan assentades a la Bay Area, on San Francisco és el pol metropolità principal. A aquest nivell, any rere any, la ciutat segueix “gentrificant-se” i captant talent de tot el món, fins al punt que aquestes empreses han decidit esponsoritzar encara més treballadors estrangers per contrarestar les polítiques nacionals. Amb tot aquest creixement, segueix qüestionant-se com una ciutat tant “horitzontal” podrà donar resposta a aquestes aparents aspiracions a ser “capital” i líder mundial del desenvolupament tecnològic.

Durant aquest any, s'ha completat el gratacels més alt de la ciutat (Salesforce Tower), s'inaugurarà el Transbay Transit Center (centre intercanviador de ferrocarril, metro i bus) que pretén ser un dels més importants de l'estat i que ocupa 5 mançanes en línia de la zona del districte financer del centre de la ciutat, i s'està edificant multitud de blocs d'habitatge plurifamiliar. Tot i així, la manca d'habitatge, sobretot social, és alarmant, i moltes entitats sense ànim de lucre es dirigeixen al departament d'urbanisme local per demanar permisos de construcció que ajudin a pal·liar l'oferta deficient de la ciutat. Malauradament, com tot projecte social, els temps d'aprovació d'aquests projectes són lents, i a San Francisco encara li faltarà molta densitat per assolir la capacitat de rebuda i tràfic on pretén arribar.

Un altre aspecte que afecta la ciutat i tot l'estat, i pel qual, juntament amb els objectius sostenibles, la ciutat s'està preparant, és el terratrèmol que es porta esperant des de fa 5-10 anys. Els moviments geològics de la falla de San Andreu són cíclics i és un esdeveniment pel qual se n'ha d'estar preparat. A San Francisco s'engloba amb la resta de desastres naturals i canvi climàtic, fent que moltes jornades formatives per a arquitectes tractin els temes conjuntament.

San Francisco és una ciutat molt activa i amb el pensament en el futur, on, en tots els camps, i donats els reptes actuals i els que han de venir, hi ha molta feina per fer. 

Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC a San Francisco, Estats Units. Juliol 2018

Fonts: 

–        https://sustainabledevelopment.un.org/partnership/?p=2012

–        http://cpuc.ca.gov/ZNE/

–        https://sfenvironment.org/designing-a-smarter-more-sustainable-san-francisco

–        http://tjpa.org/project/transit-center

–        https://www.carbonbrief.org/analysis-us-states-cities-could-meet-paris-c...