Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Presentació del número 8 de la revista Archives: Maruša Zorec

Presentació del número 8 de la revista Archives, una monografia de l’arquitecta eslovena Maruša Zorec. Ella mateixa conversarà dels seus interessos i d’alguna de les seves obres amb Francisco Mangado, Juan Rodríguez i Carlos Quintáns.

Inscriu-te per assistir a l'acte presencial 
Inscriu-te per seguir la seeió inaugural online 

Maruša Zorec
Coneguda fonamentalment per les renovacions d’edificis històrics, que transforma subtilment realitzant projectes de “reestructuració” més que processos de “renovació” o de “conservació”. Al reestructurar els edificis aconsegueix que la història adquireixi un nou sentit en contacte i convivència amb una nova intervenció, a través d’un procés selectiu i projectual. Maruša s’esforça per descobrir diferents capes de l’espai i entendre tant el context com la història, ja que l’arquitectura no és més que l'acumulació i manifestació de la memòria, personal o col·lectiva. L’arquitectura pot descobrir el passat, interpretar tradicions i construir indrets per a societats, i també permet definir espais en els quals sentir-se lliure.

Analitzant la seva obra entenem que el seu posicionament discret, i al marge dels crits de tanta arquitectura egòlatra, és necessari per a una societat que no necessita absorbir més personalismes ni tanta falta d’empatia amb les persones i amb l’arquitectura trobada.

Per poder conèixer Maruša hem d’acompanyar-la visitant a Plečnik i tota l’arquitectura eslovena dels anys seixanta i setanta, que ha estudiat, especialment a Oton Jugovec i a Edvard Ravnikar. Les activitats de Maruša van des d’escenografies fins a intervencions urbanes, però la seva major admiració i gaudi està reservada a la natura.

Fundà el col·lectiu d’arquitectes Arrea Arhitektura i és professora a l’Escola d'Arquitectura de Ljubljana.
PDF version

Presentació del llibre 'Green and Red', a càrrec de Carlos Ferrater

Imatge: 
© Joan Guillamat
El dimarts 25 d'octubre de 2022, a les 19 hores, la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC acull la presentació de les recents monografies “GREEN and RED” de Carlos Ferrater & OAB,  a càrrec de l'arquitecte Carlos Ferrater. 
  

Els dos volums, editats per ACTAR Publishers, exploren les obres completes de Carlos Ferrater i l'Oficina d'Arquitectura de Barcelona des de l’any 1970.  Per una banda, el llibre verd reflecteix la pràctica professional de Carlos Ferrater, havent demostrat la seva vàlua en molts projectes d'enorme rellevància i distinció. De l'altra, el vermell recull obres d'OAB que generen projectes més rics i variats, preparats i flexibles. L'oficina intenta abordar els reptes que l'arquitectura contemporània ha plantejat en l'àmbit intel·lectual, social, tecnològic i mediambiental. 

Carlos Ferrater Lambarri
Doctor arquitecte, catedràtic de projectes arquitectònics de la UPC i director de la Càtedra Blanca de Barcelona. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Trieste.

L’any 2006 constitueix amb Xavier Martí, Lucía Ferrater i Borja Ferrater, la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB), amb Núria Ayala com a directora de Projectes. 

Premi Nacional d’Arquitectura 2009 a la seva trajectòria, atorgat pel Ministerio de la Vivienda i nomenat, des de desembre de 2011, membre del Royal Institute of British Architects (International Felow of the RIBA). 

Des de l’any 2000 ha rebut cinc premis FAD, el Premi Ciutat de Barcelona en les seves edicions 1999 i 2008, el premi Ciudad de Madrid, el premi internacional d’arquitectura Brunel 2005 a Dinamarca i el premi BigMat en el 2009. Ha estat finalista del Premi Mies van der Rohe en tres ocasions. Ha rebut el Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola 2001 y 2011, el premi DedaloMinosse 2006 a Vicenza, el premi Dècada 2006 i el premi Internacional Flyer 2007. Premi internacional del RIBA 2008 per la monografia de l’editorial MP. Ha rebut una menció a la X Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme en el 2009 i una altra menció especial del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2010 pel Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm que també ha rebut el Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola 2011, el Premi FAD, els Premis CEMEX, el Premi Saloni, el Premi ASCER, el FOPA, el Premi del COACV 2007-2009, així com el Chicago Athenaeum International ArchitectureAward “best new global design” del 2010. Ha estat convidat al Pavelló Internacional i el Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia 2004, pel MOMA de Nova York a l’exposició “On site: New Architecture in Spain” i per exposar monogràficament la seva obra en el Crown Hall IIT de Chicago, en el Museu de Belles Arts de Bilbao, a l’Institut Tecnològic d’Israel, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la Fundació del Col·legi d’Arquitectes de Madrid i al Accquario de Roma. Des de juny de 2012 diverses maquetes i dibuixos originals del Passeig Marítim de Benidorm han passat a formar part de la col·lecció del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou, juntament amb el Jardí Botànic de Barcelona i el projecte de l’edifici Iberia al Passeig de Gràcia de Barcelona. 

 

És autor, entre altres obres, de les 3 illes a la Vila Olímpica de Barcelona, la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron, l’Hotel Rey Juan Carlos I, el Palau de Congressos de Catalunya, l’Auditori de Castelló, l’Institut Científic i el Jardí Botànic de Barcelona, el Reial Club de Golf El Prat, l'Edificis al Passeig de Gràcia de Barcelona, l’Estació Intermodal de Saragossa, l’edifici MediaPro a Barcelona, la torre Aquileia a Venècia, el Parque de las Ciencias de Granada i el Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm, les seus de GISA i FGC a Barcelona, la Casa AA a Sant Cugat, la Biblioteca de Vila-real, vivendes a Abandoibarra (Bilbao) i la seu de Michelin a París. Actualment realitza, entre d’altres, el Centre Cultural des Jacobins a Le Mans, edificis d'habitatges i d’oficines a Barcelona, La ciutat de la Música a Sabadell, Cellers a Toro, l’Hospital IMQ en Zorrotzaure, a Bilbao, els edificis intermodal i multimodal a l’Aeroport de Barcelona, l’Aeroport de Múrcia, habitatges a Toulouse, conjunts corporatius i hotelers a Turquia i un Hotel a Miami. Recentment, ha rebut l’encàrrec per a la reordenació del Port de Tànger i uns edificis residencials també a la Marina de Tanger. 

PDF version
El projecte de nova estació de Sants-Barcelona

Presentació del projecte d'RCR Arquitectes per a l'estació de Sants-Barcelona

Imatge: 
RCR Arquitectes

El proper 23 de novembre a les 12:30 h es presentarà el projecte de la nova Estació de Sants de Barcelona a la seu del COAC de Barcelona.

L'acte serà inaugurat pel degà del COAC, Guim Costa, i per la presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten. També comptarà amb la participació de Estel Ortega, Noèlia Baldayo, Carme Pigem i Ramon Vilalta, d'RCR Arquitectes; de Xavier Matilla, l'arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, i de Lola Bahamonde Marchamalo, subdirectora d'Arquitectura d'Estacions d'Adif.

La futura estació de Sants és un projecte d'RCR arquitectes, juntament amb SENER i Fhecor. Impulsat i coordinat conjuntament per Adif i l’Ajuntament de Barcelona, proposa un edifici de volum compacte, accessible i vinculat al dia a dia del barri, amb uns entorns més verds, amb menys trànsit i amb espai per patinar. La nova estació tindrà quatre façanes, des de les quals es podrà accedir a l'interior i travessar l'edifici en qualsevol direcció, i quedarà incorporada en la trama urbana i oberta a la vida social, cultural i econòmica de la ciutat.

La sessió és oberta a tothom, però cal inscripció prèvia.

També et pots inscriure per seguir l'acte en línia.

 

PDF version

Presentació del llibre: "Projectes efímers per a Barcelona i la seva àrea"

El proper 17 d'octubre a les 19.00 h tindrà lloc la presentació del llibre "Projectes efímers per a Barcelona i la seva àrea"⁣, d'Alfons Soldevila. A la presentació comptarem, també, amb la presència de l'arquitecta Maria Sisternas.

És un llibre ple de reflexions: “A les ciutats sempre hi ha hagut grans edificis que durant un determinat període de temps han contribuit a l’evolució de la ciutat però que finalment han quedat obsolets. Alguns exemples són els gasòmetres, mercats, estacions de tren monumentals, l’aeroport, places de braus, estadis, etc. Molts d’ells han tingut un caràcter efímer ja que han estat útils menys de cent anys. Un edifici necessari en aquest moment pot tenir una vida limitada, per tant ha d’oferir grans possibilitats de transformació i flexibilitat, fins i tot que es pugui traslladar a un nou emplaçament.”

PDF version

Pàgines