Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
AMB | IMPSOL | AxA

Exposició: Paisatges Habitacionals

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Delegació del Vallès del COAC acull, fins al 3 de novembre, l’exposició ‘Paisatges Habitacionals. Una mirada inclusiva i projectiva a l’habitatge col·lectiu a Catalunya’.

La mostra desenvolupa els conceptes tractats en la publicació homònima, projecte editorial que relata un paisatge vist des de la comprensió lògica de l’habitar, una mirada inclusiva i projectiva a l’habitatge col·lectiu.

En coherència amb la visió col·lectiva i oberta de la publicació, aquesta mostra ens apropa als miralls territorials on es reflecteixen les nostres arquitectures locals: arquitectures socials europees de referència, aquelles amb les quals les nostres arquitectures dialoguen i es retroalimenten.

La mostra vol representar un diàleg visual i amistós entre els nostres paisatges habitacionals i aquells altres que, provinents de territoris, climes i societats distanciades, dialoguen còmodament amb la nostra manera d’habitar.

El contingut expositiu se centra en mostrar els paisatges habitacionals creats en les propostes dels estudis catalans en els concursos de l’IMPSOL, mentre que la selecció de projectes europeus ha estat feta per un grup representatiu de les diverses generacions de despatxos catalans, buscant el diàleg intergeneracional entre arquitectes catalans i europeus.

La mostra té, com a missatge secundari, un caràcter sostenible. Els seus materials d’execució són reciclables i/o reciclats, sostenibles, lliures de toxicitat i s’assegura la circularitat dels residus un cop finalitzat el seu cicle de vida.

Organitza: AMB | IMPSOL | AxA
Comissariat i conceptualització: Alejandra Liébana
Assessors: Franc Fernández, Andrea Caparrós, Amadeu Santacana
Disseny Gràfic: Rafael Mateo
Coordinació AxA: Laura Arriola

FOTO 1     FOTO 2     FOTO 3

PDF version

Exposición 'Francesc Català-Roca. Arquitectura sin pedigrí', en Girona.

Imatge: 
© Fons Català-Roca

La sala de exposiciones Pia Almoina de la Demarcación de Girona del COAC acoge, hasta el 10 de diciembre, la itinerancia de la muestra 'Francesc Català-Roca. Arquitectura sin pedigrí', que se adentra en las arquitecturas anónimas anteriores a la Revolución Industrial que el fotógrafo Francesc Català-Roca capturó en los numerosos viajes a España que realizó, las cuales también sirvieron para ilustrar guías regionales.

Gracias a un montaje ligero, los visitantes pueden visionar una proyección de diversas instantáneas, muchas de las cuales se han podido ver por primera vez en esta exposición enmarcada en el Año Català-Roca, ya que anteriormente no se habían publicado, expuesto ni positivado nunca.

A diferencia de otras exposiciones que se han realizado sobre el artista, esta muestra pone el foco en las imágenes de esa arquitectura sin arquitectos, la que ha moldeado el paisaje y con la cual Català-Roca retrató los últimos años de la vida campesina en Europa, justo antes de su desaparición.

PDF version

Exposició 'Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí', a Girona

Imatge: 
© Fons Català-Roca
La sala d'exposicions Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC acull, fins el 10 de desembre, la itinerància de la mostra ‘Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí’ que s'endinsa en les arquitectures anònimes anteriors a la Revolució Industrial que el fotògraf Francesc Català-Roca va captar en els nombrosos viatges a Espanya que va realitza, les quals van servir, també, per il·lustrar guies regionals.

Gràcies a un muntatge lleuger, els visitants poden visionar una projecció de diverses instantànies, moltes de les quals s'han vist per primera vegada en aquesta exposició emmarcada en l'Any Català-Roca, ja que anteriorment no s'havien publicat, exposat o positivat mai.

A diferència d’altres exposicions que s’han fet sobre l’artista, aquesta mostra posa el focus en les imatges sobre aquella arquitectura sense arquitectes, la que ha modelat el paisatge i amb la qual Català-Roca va retratar els últims anys de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
PDF version

Exposició "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"

Imatge: 
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.

Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes». 

No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició. 

La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.

I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».

Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.

Moisés Puente, comissari de l’exposició
PDF version

Pàgines