Avui 16 de febrer ha mort, als 82 anys, l’arquitecte i poeta Joan Margarit, un dels màxims referents de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, que sempre va connectar l’arquitectura amb l’art a través dels seus versos.

Poesia i arquitectura, l’essència de la seva obra
La poesia va ser, per a Margarit, una fórmula per reivindicar l’arquitectura i incorporar-la als seus versos, com mostren poemes com ‘Càlcul d’estructures’ i 'Última lliçó' o el llibre ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ (2019). Ell mateix va presentar aquest poemari en un acte al COAC el 2019, en una conversa amb l’arquitecta Sílvia Farriol i un recital musicat d’alguns dels poemes inclosos al llibre.

L'arquitectura va ser l'altre gran pilar de la seva vida. Catedràtic d'Estructures a l'ETSAB, durant anys va exercir de calculista d'estructures amb Carles Buxadé i va col·laborar en obres de gran prestigi nacional i internacional, com l'Estadi Olímpic de Montjuïc [2] o la Sagrada Família. També compta amb obra pròpia, entre la qual destaquen diversos edificis del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic, sense deixar de banda les seves col·laboracions amb arquitectes de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.

El 2019 va rebre el Premi Cervantes [3], el darrer reconeixement a una extensa obra poètica que ha estat traduïda a diversos idiomes i que acumula més de 20 premis i distincions.

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.

Recupereu l'acte 'Poesia i arquitectura. Un únic camí':