Tot realitzant petites obres de reparació del paviment de l’església de Sant Agustí de Tarragona, el passat 31 de juliol es va descobrir l’entrada a la cripta, oculta sota les peces del paviment i sense cap senyal que permetés aventurar la seva situació. El Pare Codinachs, responsable de l’església, coneixedor del nostre interès per aquesta cripta, ens ho va comunicar. Immediatament varem convenir de fer-ho avinent a l'Arquebisbat, a l'Ajuntament, al Departament de Cultura i a la Diputació.
La cripta havia estat oberta per darrer cop l’any 1969, quan també es va descobrir la seva entrada casualment. Va ser aleshores que se’n van fer uns croquis, gelosament conservats pels pares claretians.
Del seu estudi es deduïa que es tractava d’una cripta funerària de dues sales, una de les quals era molt més gran que l’altra. Era raonable suposar que aquesta obra estava vinculada a la primitiva església del convent dels jesuïtes, la qual va ser completament enderrocada al segle XVIII i substituïda per l’actual església de Sant Agustí.
La petita església jesuítica, bastida a finals del segle XVI, va ser projectada per l'afamat arquitecte Jaume Amig, fill d'Ulldemolins i rector de Tivissa, el gran introductor del nou llenguatge del renaixement arquitectònic, no noms al Camp de Tarragona, sin també a Catalunya.
La cripta, doncs, juntament amb una làpida sepulcral trobada al presbiteri actual, serien els únics elements conservats d’aquella primitiva església. D’aquí ve el interès de saber-ne més coses.
Fa unes setmanes va ser necessari retirar una pesadíssima llosa de pedra que clausurava l’entrada al passadís subterrani d'accés a la cripta. Avançar pel passadís es va fer força difícil, i va ser necessari arrossegar-se per terra, perquè estava ben ple de runa. Tanmateix, l'esforç podia esdevenir inútil si, tal com semblava en principi, l’arribada a la sala de la cripta estava totalment tapada per un munt de runa. No va ser així: quedava encara un petit forat que, traspassat, va permetre la contemplació d'un espai ampli, malgrat la muntanya de terra, ocult i preservat de presències durant 43 anys.
Un testimoni impressionant del passat que espera ser degudament estudiat, disposat a oferir a la comunitat, com un llibre que vol ser llegit, els secrets que ha guardat durant tants anys.
A la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes es té consciència plena de la importància d’aquesta cripta, tant des del punt de vista de la història de l’arquitectura com també de la mateixa ciutat, i per aquesta raó es pretén estimular el seu estudi.<br<
En una primera fase d’urgència caldrà posar la lupa en la informació que oferiran les restes humanes, les quals s’hauran de traslladar tot seguit. Més endavant s’haurà d’extreure la gran muntanya de terres i runa acumulades a l'interior de la cripta, amb la finalitat d’acabar-la d’estudiar i d’aixecar-ne plànols amb detall, sobre la base dels quals potser es podrà fer una reconstrucció hipotètica del temple renaixentista. I també entreveure la forma com l’existència d’aquest primer temple va condicionar el replanteig de l'actual.
Ara bé, per fer tota aquesta feina de documentació es necessiten recursos econòmics suficients i caldrà buscar implicacions i compromisos.
Per a més endavant quedarà la decisió sobre l’oportunitat de fer que la cripta sigui visitable. Pot ser una decisió complexa i difícil de prendre, en el procés de la qual els arquitectes de la Demarcació també oferirem participació i assessorament.