El divendres 24 de febrer tindrà lloc la propera sessió de l'Ecumenòpolis, l'espai de reflexió audiovisual del COAC[4]. De la Rambla per veure, a la Rambla per viure planteja un debat obert sobre la “veïnificació” d’aquest espai, punta de l’iceberg de la Barcelona turística i de l’especulació.
- Quin és el diagnòstic doctora? - És vostè addicta al turisme, senyora Barcelona. - Ah... i és greu? - Pot ser-ho si no hi posem remei perquè s’està quedant sense defenses veïnals - I quin és el remei?
En un context de ciutat addicta al turisme, parlar de la Rambla és parlar d’un dels lloc de màxima visibilitat del desequilibri entre la vida turística i la veïnal. Aquest espai, escenari en el passat d’altres lluites i transgressions, és actualment la punta d’un iceberg on les inèrcies del capitalisme financer i el turisme global ofeguen el dret a la ciutat dels seus veïns i veïnes. Aspectes com l’ús de l’espai públic, l’habitatge digne i assequible o el descans i la convivència són drets cada cop més amenaçats, especialment als barris amb més atractiu pel visitant i l’especulació. I a la zona zero d’aquest context es troba la cosmopolita Rambla, tan cosmo com sempre i menys polita, menys ciutadana que mai. Altres barris miren cap a ella conscients que són els següents a la llista. En aquest context de situació límit sorgeixen moviments veïnals que s’organitzen per contrarestar la taxidèrmia urbana i amb lemes com “No ens faran fora” o “Ocupem la Rambla” es resisteixen a perdre física i mentalment aquest símbol. Però el símbol alhora és molt concret, real i necessita d’accions i decisions tan reals i concretes. Com repensar la ciutat en clau veïnal? Com potenciar la vida local en un context de globalitat demolidora? Quin model de ciutat volem construir?
Serà un debat introduït i moderat per Andreu Meixide quecomptarà amb la presència de membres de l’ABTS Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i la intervenció de tothom qui vulgui del públic.
[1]
[5]